Acord de la Junta de Govern d'11 de juny de 1997, modificat per acord del Consell de Govern de 14 de març del 2007 pel que fa a les Proves d'Aptitud Personal de llengua B (Alemany)

Proves d'aptitud

El bon coneixement dels idiomes és una condició necessària però no suficient per emprendre els estudis de traducció i interpretació amb garanties d'èxit. Algunes persones integren d'una manera harmònica el coneixement i l'ús de diverses llengües en el seu comportament, mentre que altres no poden fer-ho. Passar coordinadament d'un sistema a l'altre, d'un comportament lingüístic a un altre -la tasca del traductor i de l'intèrpret consisteix en això- no és cosa que es produeixi pel simple fet de conèixer diverses llengües, sinó que demana unes aptituds específiques. El fet que en un context social determinat, i fins i tot en una mateixa família, es donin casos de diglòssia juntament amb altres de bilingüisme harmònic subratlla el paper que exerceixen les característiques individuals en l'adquisició d'un comportament o altre. La traducció i la interpretació pressuposen uns mecanismes de control semblants. De la mateixa manera que hi ha diglòssics i bilingües harmònics per raons biològiques, psicològiques o sociològiques que se'ns escapen, és probable que entre els alumnes que han superat les PAAU n'hi hagi alguns que, amb coneixements lingüístics similars, posseeixin els mecanismes de control abans esmentats i altres que n'estiguin mancats.

La prova d'aptitud prèvia a l'accés a la llicenciatura en Traducció i d'Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra no és ni una prova de control de coneixements ni una sanció acadèmica de la maduresa del candidat. Pretén simplement acomplir dos objectius:

1) emetre, independentment dels coneixements del candidat, un judici global sobre la seva aptitud per a la traducció;

2) orientar-lo perquè triï l'itinerari més adequat a les seves condicions particulars.

1. Emetre un judici global sobre l'aptitud del candidat per a la traducció

L'aptitud per a la traducció es pot mesurar per la capacitat de passar d'una llengua a una altra amb rapidesa, amb eficàcia i sense interferències greus. No tothom amb coneixements d'idiomes és capaç de formular apropiadament en la seva llengua allò que entén perfectament en una llengua estrangera. Tot i que és difícil saber per què es produeixen aquestes diferències d'ordre individual, és fàcil, tanmateix, detectar-les. És el que pretén la prova d'aptitud, ja que els estudis de traducció i d'interpretació poden aportar a l'estudiant una sèrie de tècniques que l'ajudin a millorar i a exercitar aquesta aptitud personal, però de cap manera podran crear-la. Per tot això, és fonamental que el candidat a traductor sàpiga si la posseeix o no, per tal de no aventurar-se per un camí en què l'esforç resulti estèril o poc profitós.

La prova consta de dues parts:

a) una conferència breu en la llengua B triada pel candidat -anglès, francès o alemany- entre deu i quinze minuts de durada. A continuació l'estudiant en farà un resum breu en la llengua A (català o castellà) que hagi triat; se li indicarà l'extensió màxima i mínima i disposarà d'una hora per realitzar-lo. Aquesta part serà valorada amb un màxim de 70 punts.

b) una prova per avaluar l'expressió escrita en la llengua B (anglès, francès o alemany) que consisteix en una redacció en la llengua B triada pel candidat sobre un tema proposat pel tribunal. Aquesta part serà valorada amb un màxim de 30 punts.

Amb aquests dos exercicis s'avaluarà la bona comprensió del missatge; la selecció de la informació essencial; la pertinència, l'adequació, la coherència i la cohesió del resum; la propietat d'expressió; i la correcció gramatical i ortogràfica.

Es declararà APTE aquell candidat que respongui als mínims següents, pel que fa a cada prova:
- Conferència: 40
- Exercici en llengua B: 20

Entre els candidats que obtinguin la qualificació d'APTE, l'Oficina de Preinscripció Universitària adjudicarà les places d' acord amb la normativa legal corresponent.

2. Orientar el candidat perquè triï l'itinerari més apropiat a les seves condicions particulars.

La combinació lingüística bàsica suposa com a mínim una llengua A -llengua activa cap a la qual es tradueix-, una llengua B -primera llengua passiva de la qual es tradueix- i una llengua C -segona llengua passiva de la qual es tradueix-. En el pla d'estudis de la llicenciatura en Traducció i d'Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra es pot escollir:

- el català o l'espanyol com a llengua A
- l'anglès, el francès o l'alemany com a llengua B
- l'anglès, el francès o l'alemany com a llengua C

El sistema d'itineraris del pla d'estudis permet diverses opcions:

Itinerari general: Una llengua A, una llengua B i una llengua C

Itinerari C-A: Itinerari idèntic a l'anterior, però que inclou la traducció de la llengua C a la llengua A des del primer curs, en lloc de fer-ho a partir del tercer com en la resta d'itineraris.

Pensat per als alumnes que ja tenen un domini suficient en la llengua C.

Itinerari A+A2: Dues llengües A -català i espanyol-, una llengua B i una llengua C.

Pensat per als alumnes que tenen un bon domini de les dues llengües actives.

Itinerari D: Una llengua A -espanyol-, una llengua C i el català com a llengua D -passiva-.

Pensat per als alumnes que vulguin tenir en la seva combinació lingüística el català com a llengua passiva.

Per aquesta raó, pot ser interessant per al candidat que dubti respecte a l'itinerari que ha de triar realitzar el resum exigit en les dues llengües A, per tal d'esbrinar si pot deixar de banda l'itinerari general per tal de seguir-ne un altre de més adequat a les seves característiques. En el cas d'escollir l'itinerari amb dues llengües actives, A+A2, li permetrà assegurar-se que pot seguir-lo i a més establir clarament quina de les dues és la seva primera llengua A, amb un major nivell d'exigència.