Normativa relativa a la acreditación del conocimiento suficiente de catalán del profesorado
L'article 6 de la LUC planteja que les universitats han de fomentar el coneixement en terceres llengües, per tal que es pugui incloure l'ús d'aquestes llengües tant en les activitats acadèmiques de la universitat com en l'oferta d'assignatures específiques de cada titulació.
El Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l'acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya desenvolupa el procés legal esmentat, els seus mecanismes, les formes d'acreditació, el moment de l'acreditació i el nivell exigit en els processos de selecció i accés pel que fa al català; no obstant, demana a les universitats que desenvolupin quatre aspectes concrets d'aquesta normativa.
Es per això que el Consell de Govern aprova la següent normativa relativa a la superació i reconeixement d'una competència adequada en català per a la docència a la Universitat Pompeu Fabra. L'acreditació del coneixement suficient en terceres llengües del professorat que n'imparteixi la docència caldrà que sigui desenvolupada en una normativa específica.
Article 1. Objecte
L'objecte d'aquesta normativa es la regulació de l'acreditació del coneixement suficient del català per part del professorat universitari en aquells aspectes que la norma de la Generalitat de Catalunya encomana a les universitats una concreció. En cap cas té efectes retroactius i afectarà als contractes que es signin o al concursos que es resolguin a partir de la data d'adopció d'aquest acord.
Article 2. Exempcions permanents
D'acord amb el que disposa l'article 2.3 del Decret 128/2010, de 10 d'octubre, la universitat eximeix de l'acreditació del requisit de coneixement del català a:
a) El professorat contractat per a fer tasques vinculades només a la recerca, com ara els programes Juan de La Cierva, Marie Curie i Ramón y Cajal.
b) El professorat que imparteixi docència en una tercera llengua, de la que n'haurà d'acreditar el coneixement suficient d'acord amb els criteris homogenis acordats en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya.
c) El professorat amb contractes temporals de durada igual o inferior a dos anys, com ara els contractes temporals d'associats, de lectors i d'ajudants.
Article 3. Exempcions temporals
D'acord amb el que disposen els apartats 3 i 4 de l'article 3 del Decret 128/2010, quan la durada d'un contracte més les seves renovacions o pròrrogues superi els dos anys, el professorat amb contractes temporals haurà d'acreditar el coneixement suficient del català en la primera renovació del seu contracte posterior a l'acompliment dels dos anys del contracte, comptabilitzats a partir de l'aprovació d'aquesta normativa.
Article 4. Diferiment temporal
D'acord amb el que disposa l'article 3.7 del Decret 128/2010, i per tal que tots els concursos de professorat permanent estiguin oberts als millors candidats possibles, el coneixement suficient del català podrà acreditar-se en el mateix concurs o en un termini de dos anys posteriors a la data de presa de possessió o de signatura d'un contracte de professor. L'acreditació d'aquesta competència lingüística i la participació en les accions formatives necessàries per a assolir-la i mantenir-la formen part de les obligacions ordinàries i avaluables del professorat.
Disposició Final
El vicerectorat competent en matèria de política lingüística difondrà els mitjans pels que es pot acreditar el coneixement suficient del català, i els recursos formatius existents per al seu aprenentatge.