Acord de Consell de Govern de 18 de febrer de 2026

1. Objecte

Aquest protocol documentat té com a finalitat planificar unes línies d’actuació davant d’una situació d’emergència per força major temporal, amb possibilitat de provocar conseqüències catastròfiques i/o d’incidir sobre el normal funcionament dels serveis que ofereix la Universitat.

Els objectius específics són tres:

  • Determinar les situacions d’emergència per força major temporal incloses en l’àmbit de protecció de la seguretat i la salut en el treball.
  • Establir les mesures internes necessàries per a una coordinació i comunicació institucional efectiva i el seguiment de l’avís, a l’empara de l’article 20 i 21 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
  • Facilitar el procés de presa de decisions en situacions d’emergència per força major temporal que afecten els edificis del campus de la Universitat, de manera individual o global.

2. Àmbit d’aplicació

2.1. Àmbit d'aplicació subjectiu: el conjunt de la comunitat universitària i el personal concurrent en qualsevol dels edificis de la Universitat.

2.2. Àmbit d'aplicació objectiu: situacions d’emergència globals que afectin el campus de la Universitat Pompeu Fabra, de manera individual o general, o quan sigui declarada una situació externa qualificada com a risc important o extrem.

2.3. Als efectes d'aquest document, el concepte fenomen meteorològic advers s'aplica a les situacions de risc potencial ocasionades per pluges intenses, vents forts, tempestes elèctriques, fenòmens costaners i onades de calor i de fred. En conseqüència, aquest protocol és d’aplicació, davant l’activació d’avisos d’emergència associats a:

  1. els plans de protecció civil especials per pluja (INUNCAT) i vent (VENTCAT); i/o
  2. el pla territorial de protecció civil de Catalunya (PROCICAT), per fenòmens de fort onatge o per calor intensa, o
  3. altres plans de protecció civil especials, com el NEUCAT (neu) o l’INFOCAT (incendi forestal), amb possibilitat de provocar conseqüències catastròfiques i/o dificultar la mobilitat de les persones.

I sempre que el fenomen pugui:

  • afectar tots els membres de la comunitat universitària UPF, així com el personal d’altres empreses concurrent als establiments universitaris; en un nivell en què la UPF tingui competències per prendre decisions, i/o
  • afectar la població general, i les autoritats competents decretin la situació d’alerta i recomanin adoptar mesures específiques de mitigació, en funció de la gravetat del fenomen meteorològic..5. Queden fora de l’abast d’aquest protocol l’actuació arran de l’activació de la resta de plans de protecció civil especials. En aquest supòsit, la Universitat adoptarà immediatament les mesures que recomanin en cada moment les autoritats competents, i en garantirà l’adopció i l’aplicació d’acord amb els principis de proporcionalitat, precaució i protecció de les persones.

2.4. També es podrà aplicar a altres situacions equiparables, derivades de riscos antròpics (apagada, ciberatac, acte terrorista o vandàlic), seguint el criteri de les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats o a judici de la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes. 

2.5. Queden fora de l’abast d’aquest protocol l’actuació arran de l’activació de la resta de plans de protecció civil especials. En aquest supòsit, la Universitat adoptarà immediatament les mesures que recomanin en cada moment les autoritats competents, i en garantirà l’adopció i l’aplicació d’acord amb els principis de proporcionalitat, precaució i protecció de les persones.

3. Definicions

3.1. Avís de fenomen meteorològic advers: predicció relativa a la probabilitat d’ocurrència d’un fenomen meteorològic advers en una zona determinada, enfocada a informar sobre el seu nivell de perill. S’hi estableixen tres nivells: groc, taronja i vermell, en ordre creixent de perillositat.

3.2. Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT): centre superior de coordinació i informació de l’estructura de protecció civil de Catalunya. Analitza de manera continuada els diferents fenòmens d’origen natural o tecnològic que esdevenen en el territori català per tal de valorar si calen mesures extraordinàries d’actuació, d’avís o de protecció a la població. Disposa de les eines per fer front a les situacions de risc potencial (predicció de nevades, allaus, pluges, ventades, etc.) i a les situacions de risc real (inundacions, accident químic, ferroviari, aeronàutic, etc.). Davant d’aquestes situacions, el CECAT s'encarrega de gestionar els sistemes d'avisos que formen part de la xarxa d'alarmes i comunicacions, per tal de minimitzar els riscos als quals es pot veure sotmesa la ciutadania.

3.3. Fenomen costaner: onatge de més de 4 metres d'altura que pot incidir en el funcionament normal del transport públic.

3.4. Fenomen meteorològic advers: esdeveniment atmosfèric capaç de produir, directament o indirectament, danys a les persones o danys materials de consideració, o susceptible d’alterar l’activitat humana de manera significativa en un àmbit espacial determinat. Són els fenòmens que ocorren a l'atmosfera: vents, núvols, precipitacions (pluja, neu, calamarsa...), altes temperatures i fenòmens elèctrics.

3.5. Força major temporal: situació imprevisible i inevitable que, als efectes d'aquest protocol, pot estar determinada per impediments o limitacions en l'activitat normalitzada de la Universitat que siguin conseqüència de decisions adoptades per l'autoritat pública competent, incloses aquelles orientades a la protecció de la salut pública. També estarà determinada pel manteniment, transcorreguts quatre dies, de la impossibilitat d'accedir al campus o a les vies de circulació necessàries per acudir-hi, llevat que sigui possible el treball a distància.

3.6. Llindars d'adversitat meteorològica: nivells de risc definits en funció de les característiques climatològiques de les diferents zones de l'Estat, seguint criteris climatològics propers al concepte de “poc o molt poc freqüent”, i de la perillositat potencial del fenomen meteorològic. S'han establert quatre nivells: verd (absència de risc), groc (risc baix), taronja (risc mitjà) i vermell (risc alt).

3.7. Onada de calor: escalfament important de l’aire o una invasió d’aire molt càlid sobre una zona extensa, amb una durada d’uns dies a setmanes. Les temperatures assolides durant una onada de calor se situen dins dels valors màxims extrems (valor més alt assolit en un període de temps).

3.8. Onada de fred: refredament important de l'aire o una invasió d'aire molt fred sobre una zona extensa, amb una durada d'uns dies a setmanes, que dona lloc a gelades o nevades amb gruixos que augmenten fins a 4 cm/h (nevada moderada). Segons la seva intensitat una nevada es classifica com a dèbil quan l'espessor augmenta fins a 0,5 cm/h i com a forta si l’espessor augmenta més de 4 cm/h. Les temperatures assolides durant una onada de fred se situen dins dels valors mínims extrems (valor més baix assolit en un període de temps).

3.9. Pla de protecció civil especial: pla d’emergències referit a riscos concrets a Catalunya: allaus (ALLAUCAT), incendis forestals (INFOCAT), inundacions (INUNCAT), nevades (NEUCAT), ventades (VENTCAT), emergències sísmiques (SISMICAT), contaminació de les aigües marines (CAMCAT), emergències radiològiques (RADCAT), emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril (TRANSCAT), emergències exteriors del sector químic (PLASEQCAT i PLASEQTA), emergències aeronàutiques (AEROCAT), emergències per pandèmies (PANDÈMIES).

3.10. Pla territorial de protecció civil de Catalunya (PROCICAT): pla d’emergències multirisc i complementari dels plans especials que s’aplica per gestionar riscos o emergències no inclosos en els plans especials i que poden afectar a la vegada un volum considerable de persones o que poden tenir una repercussió important.

3.11. Pluges intenses: pluges amb intensitats de més de 15 mm/h que poden ocasionar embassaments d’aigua i inundacions. La pluja pot suposar un risc meteorològic a partir del concepte de pluges fortes i, sota aquesta idea, s’estableixen els llindars de precipitació acumulada en 1 hora i en 12 hores per a les diferents zones meteorològiques de l’Estat. Es consideren pluges fortes les precipitacions entre 15 i 30 mm/h; pluges molt fortes, entre 30 i 60 mm/h, i torrencials, per sobre de 60 mm/h.

3.12. Riscos de protecció civil: riscos que poden generar emergències que afectin un gran volum de població; per exemple: inundacions, incendis forestals, accidents industrials, terratrèmols, allaus, accidents en el transport de viatgers per ferrocarril, etc.

3.13. Tempesta elèctrica: una o diverses descàrregues brusques i successives d'electricitat atmosfèrica que recorren el mateix camí en brevíssim interval de temps i que tenen una manifestació lluminosa, el llampec, i una altra sonora en forma de soroll sec o retruny sord, el tro. Les descàrregues amb llampec poden produir-se a l'interior del mateix núvol, sortir d'un núvol a un altre o arribar al terra; en aquest cas reben el nom de llamp. La situació de risc apareix amb la capacitat de la tempesta de desenvolupar pluges localment fortes i/o vents localment forts i/o calamarsa inferior a 2 cm.

3.14. Vents forts: vents amb una velocitat mitjana superior als 41 km/h. Es consideren vents forts els que tenen una velocitat mitjana entre 41 i 70 km/h; molt forts, entre 71 i 120 km/h, i huracanats els que superen els 120 km/h.

4. Responsabilitats

La definició d’una modalitat organitzativa —com ara l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals i el concert d’activitats amb serveis de prevenció aliens­— no eximeix la UPF com a institució de l’obligació de gestionar la seguretat i salut en el treball de manera integrada amb la resta d’unitats que formen la seva estructura per mitjà dels seus processos, procediments i activitats.

Les funcions i les responsabilitats de gestió preventiva es troben distribuïdes entre els diferents nivells jeràrquics de la Universitat, d’acord amb la legislació vigent i amb l’apartat “4.4. Integració de la prevenció en el sistema de gestió”, de la secció I, “Política de seguretat i salut en el treball”, del capítol II, “Sistema de prevenció de riscos laborals”, del volum I, “Manual de gestió” del Pla de Prevenció de Riscos Laborals, aprovat per acord de Consell de Govern de 5 de març del 2008 i modificat per acord del Consell de Govern de 14 de març del 2012, de 14 de desembre del 2018 i de 27 d’octubre del 2025.

En relació amb la implementació d’aquest document, la distribució de les responsabilitats específiques en matèria de gestió preventiva s'assigna als diferents òrgans de la Universitat Pompeu Fabra, segons el que es detalla en els apartats següents.

4.1. Òrgans d’àmbit general

4.1.1. El rector o rectora, és el responsable de dotar la Universitat dels mitjans humans, tècnics, materials i econòmics necessaris, així com de definir i implementar les polítiques de seguretat i salut dels empleats, d’acord amb els criteris establerts al Pla de Prevenció de Riscos Laborals i la legislació vigent.

És l’òrgan competent per desenvolupar en les seves polítiques de govern les accions necessàries per aconseguir la integració efectiva de la prevenció de riscos laborals.

Sobre aquest òrgan recau el deure de seguretat i l’obligació de protegir els empleats de la Universitat davant els riscos laborals de seguretat en el treball, d’higiene industrial, d’ergonomia i de psicosociologia aplicada, així com de les seves interaccions.

Per això, ha de vetllar en tot moment per la seva seguretat i salut en tots els aspectes relacionats amb el treball, incloent la definició i aplicació de plans d’actuació associats a l’activació d’alertes derivades de fenòmens meteorològics adversos amb possibilitat de provocar conseqüències catastròfiques.

També correspon al rector o rectora declarar l’activació del pla i el nivell d’actuació, a proposta de la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, segons les recomanacions o les directrius de les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats.

4.1.2. El o la gerent és el responsable de proposar el pressupost necessari per assumir les activitats que hi estan associades i ha de col·laborar en les accions necessàries per a la seva implantació i aplicació, impulsant-ne el seguiment, la revisió i l’actualització i vetllant pel seu compliment.

4.2. Òrgans d’àmbit específic

4.2.1. La Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes (CCSA) ha de dur a terme una anàlisi permanent de la situació i ha de centralitzar tota la informació i comunicació i gestionar qualsevol esdeveniment que estigui relacionat amb l’evolució de l’avís.

4.2.2. Els comandaments de l’estructura administrativa i els òrgans de govern de l’estructura acadèmica han de difondre entre les persones al seu càrrec les accions que s’endeguin durant la gestió de l’avís, així com vetllar pel seu compliment. També han de notificar a la Comissió les incidències en la implantació o la detecció de necessitats d’actualització o millora de les accions o del protocol.

4.2.3. La resta del personal i els estudiants han d’observar les mesures adoptades dins i fora de la Universitat.

4.3.   Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes

4.3.1. La Comissió està formada per:

  • el vicerector o vicerectora adjunt/a o, en absència del vicerector o vicerectora adjunt/a, el vicerector o vicerectora que designi el rector o rectora. Aquest vicerector o vicerectora presidirà la Comissió i tindrà vot de qualitat; 
  • el vicerector o vicerectora amb competències sobre PDI;
  • el vicerector o vicerectora amb competències sobre estudiants;
  • el o la gerent i director o directora del Pla d’Autoprotecció;
  • el o la vicegerent de l’Àrea de Persones i Desenvolupament Organitzatiu;
  • el o la vicegerent de l’Àrea de Tecnologies i Recursos d’Informació;
  • el o la vicegerent de l’Àrea d’Economia, i
  • el o la cap del Gabinet del Rectorat.

4.3.2. Els membres de la Comissió poden comptar amb l’assessorament de terceres persones especialitzades, que podran intervenir en els debats als quals siguin convocats; però no hi tindran dret a vot.

4.3.3. Les funcions de la Comissió seran les següents:

  • Analitzar les dades oficials, en cas que n’hi hagi, o qualsevol altra informació disponible, en funció de la tipologia d’emergència que es presenti (meteorològica, social, viària, física, tecnològica, etc.).
  • En cas que n’hi hagi, fer el seguiment de la situació de l’avís d’emergència per força major temporal i de les recomanacions preventives emanades de les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats.
  • Decidir sobre l’activació dels diferents escenaris o fases d’actuació definits en aquest protocol, i dissenyar i planificar, per a cadascun, les accions específiques.
  •  Elaborar propostes per al rector o rectora per a la presa de decisions amb vista a  minimitzar les conseqüències de l’avís d’emergència per força major temporal entre els membres de la comunitat universitària.
  • Coordinar la implantació de les mesures associades a les unitats acadèmiques i administratives i fer el seguiment del seu compliment.
  • Aplicar una estratègia de comunicació dirigida a mantenir puntualment informada la comunitat universitària a través dels canals oficials de la Universitat.
  • Recopilar la informació sobre resultats i mesures de control i analitzar-la com oportunitats de millora per a futurs esdeveniments.

4.3.4. La Comissió es reunirà quan concorrin una o més de les situacions següents:

  • Emergència per força major temporal, associada a l’activació d’un avís de fenomen meteorològic advers per part del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), de nivell taronja o vermell.
  • Emergència externa global, que afecti un o més campus.
  • Emergència, interna o externa a la Universitat, en la qual es valori la necessitat d’actuar per preservar les condicions de seguretat de la comunitat universitària.

5.  Actuacions

5.1. nivells de perill o FASES d’actuació

L’actuació es distribueix en cinc escenaris per afrontar un avís d’emergència per força major temporal, en funció de la seva gravetat, segons el que es detalla en els apartats següents.

5.1.1. Nivell verd: fase d’actuació 0

No hi ha perill potencial. Situació de normalitat i no és procedent cap tipus d’actuació.

5.1.2. Nivell groc (prealerta): fase d’actuació 1

El perill potencial és baix però cal estar atents, atès que es poden produir danys moderats a persones i bens, especialment els vulnerables o a zones exposades al fenomen; hi ha una certa incertesa que fa que la materialització de l’emergència no sigui clara.

S’activa aquest protocol.

El rector o rectora decreta l’estat de prealerta, recomanant l’observació de precaucions generals, però sense tenir repercussions sobre les activitats acadèmiques i administratives de la Universitat. Així mateix, encarrega a la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes fer un seguiment de la situació.

5.1.3. Nivell taronja (alerta): fase d’actuació 2

El perill potencial és important i cal estar preparats, atès que es poden produir danys greus a persones i bens, especialment els vulnerables o a zones exposades al fenomen.

El rector o rectora, reunida la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, i a proposta  de la presidència, decreta l’estat d’alerta, recomanant l’observació de precaucions generals i, si escau, de les precaucions i restriccions específiques que puguin ordenar les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats. A proposta de la presidència de la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, el rector o rectora pot establir l’ajornament i/o suspensió d’algunes activitats acadèmiques i administratives de la Universitat.

5.1.4. Nivell vermell (emergència): fase d’actuació 3

El perill potencial és extraordinari i cal actuar atès que es poden produir danys molt greus o catastròfics a persones i bens, especialment els vulnerables o a zones exposades al fenomen.

El rector o rectora, reunida la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, i a proposta  de la presidència, decreta l’estat d’emergència, amb les repercussions sobre les activitats docents, de recerca i administratives de la Universitat que estableixin les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats, o aquelles que proposi la Comissió.

5.1.5. Fi de l’emergència: fase de recuperació

S’inicia en finalitzar les actuacions a la zona de l’emergència i després d’haver garantit el normal funcionament dels serveis públics essencials. Comporta la tornada a la normalitat i la desactivació del pla activat.

El rector o rectora, reunida la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, i a proposta  de la presidència, decreta el final de l’estat d’emergència.

5.2. mesures d’intervenció i protecció

5.2.1 Les mesures d’intervenció i protecció aplicables en les activacions d’aquest protocol són, amb caràcter general, les previstes als plans de protecció civil especials o al pla territorial de protecció civil de Catalunya (PROCICAT).

5.2.2. El paquet de mesures previstes per al conjunt d’escenaris inclou mesures centrades en actuacions informatives i organitzacionals, mitjançant la informació —sobre els riscos i les mesures previstes i adoptades per
fer-hi front— i els avisos a la comunitat universitària, i l’establiment de mesures d’autoprotecció, la restricció parcial o total de l’accés a la zona afectada per una emergència, el confinament o l’evacuació.

5.2.3. Les actuacions descrites no generaran cap dret, ni constitueixen una llista tancada, i es poden aplicar de manera immediata o progressivament, amb abast general o particular, en la seva totalitat o en part, i de manera independent a l’eventual adopció de mesures addicionals que no hi estiguin expressament incloses, en coordinació amb les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o del Departament de Recerca i Universitats, i atenent l’evolució del fenomen i la seva incidència a la Universitat.

Amb aquesta finalitat, i sense perjudici de les accions que en cada moment pugui dissenyar la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, s’estableixen les mesures predeterminades que es recullen en endavant.

5.2.4. En relació amb les activitats acadèmiques, se seguirà en tot moment les indicacions de l’estructura de protecció civil de Catalunya, així com del Departament de Recerca i Universitats. En conseqüència, com a criteri general es manté tota l’activitat acadèmica, llevat que es decreti la suspensió temporal per indicacions d’aquestes autoritats competents, o per decisió del rector o rectora.

5.2.5. En cas de suspensió total o parcial de l’activitat acadèmica, la Universitat establirà, d’acord amb els centres i departaments, i en funció de les titulacions, les mesures i adaptacions que corresponguin, amb la finalitat de garantir la progressió acadèmica dels estudiants afectats.

5.2.6. Mesures en la fase d’actuació 1 - nivell groc (prealerta)

5.2.6.1. Accions informatives

  • Difondre les recomanacions de caràcter divulgatiu proposades per les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o pel Departament de Recerca i Universitats.

5.2.6.2. Accions organitzacionals

  • Activar el protocol per gestionar un avís d’emergència per força major temporal, decretant la fase de prealerta i convocant la Comissió de Coordinació i Seguiment d’Alertes, sense activar mesures d’actuació especials.

5.2.7. Mesures en la fase d’actuació 2 - nivell taronja (alerta)

5.2.7.1. Accions informatives

  • Activar el pla de comunicació específic de la Universitat.
  • Difondre les recomanacions de caràcter divulgatiu proposades per les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o pel Departament de Recerca i Universitats.

Quan, havent-se iniciat les situacions d’emergència per força major temporal, aquestes no suposin una situació de risc greu i imminent als establiments universitaris però sí en els desplaçaments, es pot recomanar evitar els desplaçaments des de la Universitat al domicili, i viceversa, i entre els edificis del campus.

5.2.7.2. Accions organitzacionals

  • Decretar l’estat d’alerta.

Quan, havent-se iniciat les situacions d’emergència per força major temporal, aquestes no suposin una situació de risc greu i imminent als establiments universitaris però sí en els desplaçaments, es poden:

  • Adoptar mesures temporals i excepcionals de flexibilitat locativa mitjançant el treball no presencial, en les unitats acadèmiques i administratives amb una activitat que resulti compatible amb aquesta modalitat de prestació laboral, utilitzant remotament eines bàsiques associades al lloc de treball com són el correu electrònic, el telèfon o la connexió remota a la pròpia estació de treball.

Si les xarxes de comunicació no ho permeten, s’atorgaran fins a un màxim de quatre dies de permís retribuït, per impossibilitat d’accedir al centre de treball, prorrogables fins que desapareguin les circumstàncies.

  • Adoptar altres mesures temporals i excepcionals de flexibilitat d’organització del temps de treball.
  • Emetre recomanacions al professorat d’ajornar o suspendre la realització d’exàmens, pràctiques obligatòries, lliurament de treballs, etc., de manera que l’assistència a classe sigui potestativa, sense patir perjudicis en l’avaluació del rendiment acadèmic.
  • Emetre recomanacions al professorat de dur a terme les activitats docents previstes de manera telemàtica.
  • Emetre recomanacions al professorat de suspendre o ajornar la celebració de seminaris, congressos i/o altres activitats acadèmiques.
  • Emetre recomanacions al professorat de limitar la realització d’activitats de recerca, reunions i altres activitats no directament vinculades a la impartició de docència als edificis de la Universitat.

5.2.8. Mesures en la fase d’actuació 3 - nivell vermell (emergència)

5.2.8.1. Accions informatives

  • Activar el pla de comunicació específic de la Universitat.
  • Difondre les recomanacions de caràcter divulgatiu proposades per les autoritats de l’estructura de protecció civil de Catalunya i/o pel Departament de Recerca i Universitats.

5.2.8.2. Accions organitzacionals

  • Decretar l’estat d’emergència.
  • Suspendre o ajornar la realització de congressos, jornades, seminaris i altres reunions de caràcter similar i els processos selectius programats al campus de la Universitat.
  • Suspendre els permisos d’assistència a congressos, seminaris, simposis, cursos o altra activitat de formació de la plantilla de caràcter presencial, encara que ja s’hagin gestionat i/o aprovat amb anterioritat.
  • Suspendre o ajornar les activitats que es puguin fer als espais públics del campus que comportin la concentració d’un elevat nombre de persones.
  • Suspendre parcialment o ordenar la realització en format telemàtic de les activitats acadèmiques presencials, incloent les activitats docents pràctiques que es fan en empreses, organismes i institucions.
  • Suspendre l’activitat acadèmica i administrativa, amb presència només dels serveis mínims habituals dels dies festius i d’aquells altres que s’hagin de mantenir, atès que la seva interrupció suposaria un perjudici greu per a l’activitat. 
  • Tancar parcialment o totalment els establiments universitaris i evacuar-los (o confinar els ocupants temporalment si hi hagués risc en l’evacuació), segons les mesures contingudes als plans d’autoprotecció del campus, llevat de les instal·lacions crítiques que s’hagin definit.
  • Adoptar mesures temporals i excepcionals de flexibilitat locativa mitjançant el treball no presencial, en les unitats acadèmiques i administratives amb una activitat que resulti compatible amb aquesta modalitat de prestació laboral, utilitzant remotament eines bàsiques associades al lloc de treball com són el correu electrònic, el telèfon o la connexió remota a la pròpia estació de treball.

Si les xarxes de comunicació no ho permeten, s’atorgaran fins a un màxim de quatre dies de permís retribuït, per impossibilitat d’accedir al centre de treball, prorrogables fins a que desapareguin les circumstàncies.

 

Data de publicació: 20 de febrer de 2026