Normes de convivència de la Universitat Pompeu Fabra
(correcció d'una errada material aprovada per acord de Consell de Govern de 7 de juny del 2023)
La Universitat Pompeu Fabra compta amb una àmplia tradició de promoció de la integritat, que inclou, lògicament, la necessitat d’assegurar la convivència al si de la comunitat com un valor fonamental. Per això, ja des del seu Codi Ètic, aprovat l’any 2012, es van incloure diversos principis amb els quals es pretén aconseguir una bona convivència entre les persones que formen part de la comunitat i les que s’hi relacionen. En particular, resulta molt rellevant el principi de “Respecte”, d’acord amb el qual es considera que només pot existir una veritable comunitat universitària “si els seus membres col·laboren en l'objectiu comú de crear i transmetre coneixement, participen en l'organització dels processos d'aprenentatge, recerca i gestió i adopten una conducta de respecte als altres en l'exercici de les funcions que els són pròpies.” Així mateix, continua el Codi, “el respecte es manifesta en la manera de tractar i considerar els col·legues, els estudiants, els professors, el personal d’administració i serveis, o qualsevol persona que es relacioni amb la Universitat, les seves idees i aportacions i l’entorn natural, social i cultural de la recerca.” No cal dir que la vigència d’aquest principi -redactat inicialment fa uns deu anys- és absoluta, com també la de la resta de principis i mecanismes de garantia inclosos en la revisió del Codi Ètic duta a terme més recentment i adoptada després d’un procés participatiu, l’any 2020.
Tot plegat esdevé plenament congruent amb el que planteja la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària, l’aplicació de la qual es materialitza per mitjà d’aquesta normativa. En concret, amb l’aprovació d’aquestes Normes de Convivència es dona resposta al mandat fixat per la Disposició addicional quarta, la qual estableix que “en el termini màxim d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei i en els termes del que disposen els articles 3 i 4, les universitats públiques i privades aprovaran les seves Normes de Convivència, que han d’incloure les mesures de prevenció i resposta davant de la violència, la discriminació o l'assetjament. Les universitats podran incorporar a les Normes de Convivència esmentades aquelles mesures de naturalesa anàloga que tinguin vigents, en tot cas ajustant-les al que disposa esta Llei.”
Precisament, tal com ja recull la disposició esmentada, la UPF compta amb un bagatge important en l’àmbit de la promoció de valors com la igualtat i ja disposa d’instruments vigents per a la seva promoció. Per això, aquestes normes remeten al “Protocol per prevenir i actuar contra la violència masclista, l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere”. De manera semblant, pel que fa a les conductes d’assetjament moral en el treball, les normes preveuen l’aplicació d’un altre instrument vigent de què ja disposa la UPF, el “Protocol per prevenir i solucionar conflictes en matèria d'assetjament moral en el treball”. En canvi, pel que fa a la discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat, com també la discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari, aquestes normes preveuen reforçar els mecanismes amb un mandat per a elaborar el protocol o protocols corresponents.
Finalment, d’acord amb la previsió de la Llei esmentada, es crea la Comissió de Convivència de la UPF, nou òrgan col·legiat que té una composició paritària entre els tres grans sectors de la comunitat universitària: personal docent i investigador, personal d’administració i serveis i estudiants. La nova Comissió es configura en aquesta normativa amb una estreta vinculació amb el Claustre universitari com a màxim òrgan de representació de la comunitat i les previsions són acotades, ja que es pretén que aquest òrgan tingui un funcionament operatiu, d’acord amb l’impuls dels membres que la integrin. La Comissió de Convivència, a part que pugui convidar, a les seves reunions o treballs, a responsables universitaris o a persones expertes de dins o fora de la comunitat, ha de comptar amb el suport necessari per a desplegar les seves funcions. D’altra banda, pel que fa a la resolució de conflictes, es fa un esment a la figura del Síndic o Síndica de Greuges de la UPF, que, en exercici de la seva actuació independent, pot dur a terme actuacions de mediació, conciliació o altres formes d’actuació, cosa que ja preveu el seu reglament i que, a la pràctica, s’ha vingut produint des dels inicis d’aquesta institució. D’acord amb el que preveu la Llei, la normativa desenvolupa les modalitats alternatives de resolució de conflictes en supòsits que puguin alterar la convivència i el normal desenvolupament de les funcions essencials de docència, la recerca i la transferència del coneixement.
La tramitació d'aquestes normes ha comptat amb la participació dels representants de tots els col·lectius de la Universitat, que han tingut accés als esborranys previs, i algunes de les propostes que han efectuat han estat incorporades al text final.
Títol preliminar. Disposicions generals
Article 1. Objecte
1. Aquesta normativa té per objecte establir les bases de la convivència en la comunitat universitària de la Universitat Pompeu, fomentant la utilització preferent de modalitats alternatives de resolució de conflictes que puguin alterar-la o que impedeixin el normal desenvolupament de les funcions essencials de la docència, la recerca i la transferència del coneixement.
2. Aquesta normativa promou:
a) el respecte a la diversitat i la tolerància, la igualtat, la inclusió i l'adopció de mesures d'acció positiva a favor dels col·lectius vulnerables;
b) la llibertat d’expressió, el dret de reunió i associació, la llibertat d’ensenyament i la llibertat de càtedra;
c) l'eliminació de tota forma de violència, discriminació o assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, característiques sexuals;
d) l'eliminació de tota forma de violència, discriminació o assetjament per raó d’origen nacional, pertinença a grup ètnic, discapacitat, edat, estat de salut, classe social, religió o conviccions, llengua, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social;
e) la transparència en el desenvolupament de l’activitat acadèmica;
f) la utilització i la conservació dels béns i els recursos de la universitat d'acord amb la seva funció de servei públic;
g) el respecte dels espais comuns, inclosos els de naturalesa digital;
h) la utilització del nom i els símbols universitaris d’acord amb els protocols establerts.
Article 2. Àmbit subjectiu d’aplicació
1. Aquestes normes de convivència s’apliquen a la comunitat universitària integrada pel personal docent i investigador (PDI), el personal d’administració i serveis (PAS) i els estudiants.
2. Aquestes normes de convivència son d’aplicació tant als espais físics dels campus de la Universitat com als seus àmbits en línia, com ho són la web i el campus virtual de la Universitat, la plataforma virtual d’aprenentatge, les xarxes socials de la Universitat i la resta de les seves aplicacions tecnològiques o espais virtuals.
Article 3. Promoció de valors, drets i llibertats
1. La Universitat ha de garantir la llibertat d’expressió i els drets de reunió, associació, manifestació i vaga en l’àmbit universitari.
2. Amb la finalitat d’afavorir l’entesa, la convivència pacífica en la Universitat i el ple respecte als valors democràtics, aquestes normes de convivència han de promoure els drets fonamentals i les llibertats públiques en l’àmbit universitari que s’estableixen a l’article 3.2 i han de garantir també els drets i llibertats establerts a l’article 3.5 de la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària.
3. En tot cas, l’aplicació i la interpretació d’aquesta normativa, en relació amb els valors, drets i llibertats esmentats, s’ha de dur a terme tenint en compte la formulació dels principis que estableix el Codi Ètic vigent de la Universitat Pompeu Fabra i les seves revisions o ampliacions successives.
TÍTOL I. Mesures de prevenció i resposta contra la violència, la discriminació o l’assetjament
Article 4. Mesures preventives
1. Correspon a tots els col·lectius que integren la comunitat universitària prevenir els conflictes i crear un ambient de respecte, tolerància i de preservació de la igualtat. Aquest deure s'estén també a qualsevol altra persona que participi en l’activitat de la institució.
2. Correspon als òrgans acadèmics i serveis i unitats administratives que tenen competència en cadascun dels àmbits descrits a l’article 1.2 l’establiment, de manera coordinada de:
a) Actuacions de prevenció primària de conflictes, com la sensibilització, la conscienciació i la formació, per fomentar el reconeixement i el respecte a la diversitat i l'equitat en l'àmbit universitari;
b) Actuacions de prevenció secundària de conflictes, com actuacions sobre contextos, circumstàncies i factors de risc a fi d’evitar que es produeixin situacions de violència, discriminació, o assetjament.
Article 5. Assetjament sexual i assetjament per raó de sexe
En el cas de conductes d’assetjament sexual o assetjament per raó de sexe serà d’aplicació el “Protocol per prevenir i actuar contra la violència masclista, l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere”, aprovat per Acord de Consell de Govern de 27 d'abril del 2022, o protocol aplicable a cada moment.
Article 6. Discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat
En el cas de conductes de discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en activitats organitzades per la Universitat relacionades amb l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat serà d’aplicació el protocol aprovat pel Consell de Govern aplicable a cada moment.
Article 7. Discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari
En el cas de conductes de discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari serà d’aplicació el protocol aprovat pel Consell de Govern aplicable a cada moment.
Article 8. Assetjament moral en el treball
En el cas de conductes d’assetjament moral en el treball serà d’aplicació el “Protocol per prevenir i solucionar conflictes en matèria d'assetjament moral en el treball”, aprovat per Acord de Consell de Govern d'11 d'abril del 2018, o protocol aplicable a cada moment.
Article 9. Informació a la víctima dels seus drets, acompanyament psicològic i jurídic que afavoreixi la seva recuperació.
1. Les unitats o serveis de la Universitat competents en les matèries establertes a l’article 1.2. d’aquesta normativa seran les responsables de proporcionar informació a la comunitat universitària sobre els seus drets en el cas de queixes o denúncies per conductes contràries a aquestes matèries.
2. La Universitat, a banda dels punts anteriorment citats, buscarà les millors eines d’informació, orientació i acompanyament psicològic i jurídic per les persones afectades. En el cas de la informació, orientació i acompanyament jurídic, serà un servei diferenciat dels Serveis Jurídics de la Universitat.
Article 10. Mesures d’acompanyament a la víctima per la seva recuperació
1. La Universitat pot establir les mesures d’acompanyament que cregui oportunes dins el marc legal vigent als efectes de facilitar la recuperació de la víctima.
2. Aquestes mesures seran concedides per resolució del rector o rectora o vicerector o vicerectora en qui delegui, a proposta de la Comissió de Convivència.
TÍTOL II. Comissió de Convivència i el procediment de mediació
CAPÍTOL I. Comissió de Convivència
Article 11. Creació i Composició
1. Es crea la Comissió de Convivència de la Universitat Pompeu Fabra, que està formada per sis membres que pertanyen als diferents col·lectius que integren la comunitat universitària de manera paritària, procurant la composició equilibrada entre homes i dones i que la seva actuació es regirà pels principis d’independència i autonomia.
2. L’elecció dels representants corresponents tindrà lloc de la manera següent:
- Dos representants del personal docent i investigador -dels quals, un haurà de tenir vinculació permanent amb la universitat-, que han de ser membres del Claustre Universitari, i que seran escollits pel sector del Claustre Universitari al que representin.
- Dos representants del personal d’administració i serveis, que han de ser membres del Claustre Universitari, i que seran escollits pel sector del Claustre Universitari al que representin.
- Dos representants dels estudiants -dels quals, un haurà de ser estudiant de màster o doctorat-, que han de ser membres del Claustre Universitari, i que seran escollits pel sector del Claustre Universitari al que representin.
3. Un cop elegits, els diversos representants seran nomenats pel rector.
4. Per a l’elecció dels membres de la Comissió i la provisió de les vacants que es produeixin s’estarà allò establert al Reglament del Claustre Universitari.
5. Per a garantir el funcionament de la Comissió de Convivència s’escollirà un nombre igual de membres suplents.
6. Els membres de la Comissió de Convivència seran escollits per un període de 4 anys, llevat dels estudiants, que seran escollits per un període de dos anys.
7. Seran causes de cessament com a membre de la Comissió de Convivència:
a. La finalització del període per al qual havia estat nomenat.
b. La finalització de la relació laboral o acadèmica amb la Universitat.
c. La baixa voluntària.
Article 12. Comunicacions a la Comissió de Convivència
Les comunicacions, que no podran ser anònimes, es podran fer arribar a la Comissió de Convivència per qualsevol mitjà admès en dret.
Article 13. Funcions de la Comissió de Convivència
Són funcions de la Comissió de Convivència:
a) Canalitzar les iniciatives i propostes dels sectors que integren la comunitat universitària per a millorar la convivència a la universitat, i formular propostes en aquest àmbit.
b) Promoure la utilització del mecanisme de mediació per a intentar donar resposta als conflictes que es puguin plantejar entre els membres de la comunitat universitària, per la vulneració de les Normes de Convivència.
c) En aquells casos que resulti procedent, tramitar el procediment de mediació com a alternativa al règim sancionador.
d) Presentar anualment, en cas que es consideri convenient, un informe sobre les seves actuacions davant el Claustre Universitari.
e) Qualsevol altra funció que li atribueixi, delegui o encomani els òrgans de govern de la universitat.
Article 14. Organització i funcionament
1. La Presidència i Secretaria de la Comissió de Convivència han de ser designades per i entre els seus membres.
2. El funcionament intern de la Comissió de Convivència es regeix per allò establert al Reglament del Consell de Govern de la Universitat.
3. La Comissió de Convivència pot convidar, a les seves reunions o treballs, a responsables universitaris o a persones expertes de dins o fora de la comunitat universitària.
4. La Gerència facilitarà a la Comissió de Convivència els mitjans i la formació necessària perquè pugui complir les seves funcions, dins de les disponibilitats pressupostàries.
Article 15. Drets, deures i incompatibilitats dels seus membres
1. Els membres de la Comissió de Convivència no podran ser titulars dels òrgans unipersonals de govern de la universitat ni ser nomenats instructors dels procediments disciplinaris. Així mateix, els serà d’aplicació el règim d’abstenció i recusació establert a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. Quan concorrin causes que poguessin donar lloc a abstenció, els interessats poden promoure la recusació, que es plantejarà per escrit davant el rector, expressant la causa o causes en què es fonamenta. Si el rector aprecia la concurrència de la causa d’abstenció, resoldrà la substitució pel seu suplent.
2. Els membres de la Comissió i altres participants en les sessions hauran d’observar el deure de secret envers els assumptes tractats. Aquest deure subsistirà fins i tot després de l’expiració del seu mandat i independentment de la situació estatutària o laboral en la que es trobi.
Capítol II. Procediment de mediació
Article 16. Abast de la mediació
1. Als efectes d’aquesta normativa, s’entén per mediació aquell mitjà no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l'assistència d'una persona mediadora que actua d'una manera imparcial i neutral.
2. Queda prohibida la mediació en les situacions de violència que la legislació vigent estableixi a cada moment.
Article 17. Principis de la mediació
Els principis de la mediació són els establerts a les lleis d’àmbit estatal i català aplicables en aquesta matèria.
Article 18. Persones mediadores
1. Pot exercir la mediació, als efectes d'aquesta normativa, aquella persona, amb la formació adequada, que formi part de la comunitat universitària i que sigui nomenat o nomenada pel rector o rectora o vicerector o vicerectora en qui delegui. També pot exercir la mediació una persona externa a la Universitat quan així quedi establert per disposicions legals o reglamentàries o pels convenis col·lectius o acords.
2. En el cas que la Comissió de Convivència elabori un llistat de persones mediadores, la designació per part del rector o rectora o vicerector o vicerectora en qui delegui ha de recaure en una d’aquestes persones preferentment.
3. Quan les circumstàncies ho requereixin, el Síndic o la Síndica de Greuges de la universitat podrà realitzar actuacions de mediació, conciliació o altres formes de resolució dels conflictes alienes als procediments disciplinaris.
4. La persona mediadora pot comptar amb la col·laboració de tècnics, perquè intervinguin com a experts, i amb la participació de co-mediadors, especialment en les mediacions entre més de dues parts. Aquests professionals han d'ajustar llur intervenció als principis de la mediació.
Article 19. Reunió inicial
1. La persona mediadora ha de convocar les parts a una primera reunió en què els ha d'explicar el procediment, els principis i l'abast de la mediació. Especialment, les ha d'informar del dret de qualsevol d'elles de donar per acabada la mediació.
2. En la primera reunió, la persona mediadora i les parts han d'acordar les qüestions que cal examinar i han de planificar el desenvolupament de les sessions que poden ésser necessàries.
3. En funció de les circumstàncies del cas, la persona mediadora pot informar les parts de la conveniència de rebre un assessorament específic, com pot ser el jurídic.
Article 20. Inici del procediment de mediació
1. En aquells procediments en els que, a més del o dels infractors, compareguin altres persones en qualitat de perjudicats o ofesos per la infracció, les parts podran, en el termini de quinze dies, manifestar la seva voluntat d’acollir-se al procediment de mediació, mitjançant comunicació dirigida a l'instructor del procediment disciplinari.
2. Quan les parts estiguin d’acord, l’instructor haurà de remetre l’expedient a la Comissió de Convivència en el termini màxim de deu dies.
3. La Comissió de Convivència, en el termini de quinze dies, i després de realitzar les comprovacions oportunes, adoptarà alguna de les decisions següents:
a) La procedència de la tramitació del procediment de mediació.
a) La devolució de l’expedient a l’instructor per a la continuació del procediment disciplinari.
4. La resolució per la qual es declari la procedència de la tramitació del procediment de mediació serà notificada a les parts i suspendrà la tramitació del procediment disciplinari, amb suspensió del còmput dels terminis de caducitat i prescripció del mateix mentre duri la mediació.
Article 21. Actuacions en el procediment de mediació
En el procediment de mediació es realitzaran les actuacions que en cada cas siguin precises per a facilitar la mediació o aconseguir el fi perseguit, i en concret, en tot allò no regulat en aquesta normativa, s’estarà a allò establert a les lleis d’àmbit estatal i català aplicables en matèria de mediació.
Article 22. Durada de la mediació
La durada de la mediació depèn de la naturalesa i la complexitat del conflicte, però no pot excedir els quaranta-cinc dies hàbils, comptadors des del dia de la reunió inicial. Mitjançant una petició motivada de la persona mediadora i de les parts, l'instructor en pot prorrogar la durada fins a un màxim de trenta dies hàbils més, en consideració a la complexitat del conflicte o al nombre de persones implicades.
Article 23. Finalització del procediment de mediació
1. Si les parts implicades arriben a un acord, aquest es formalitzarà per escrit i serà signat per ambdues parts, conservant-ne cadascuna un exemplar, amb el vist-i-plau del mediador.
2. Aquest acord serà registrat per la Comissió de Convivència i es comunicarà a l’instructor perquè procedeixi a arxivar l’expedient disciplinari.
3. L’acord al qual s’hagi arribat tindrà caràcter confidencial.
4. Si les parts implicades no arriben a un acord total o només s’arriba a un acord parcial, es comunicarà a l’instructor, amb devolució de l’expedient, perquè el procediment disciplinari continuï amb la seva tramitació, pel seu objecte total o parcial, aixecant-se la suspensió acordada.
Disposició addicional primera. Protocol per prevenir i actuar contra la discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat
Correspon al rector o rectora, o persona en qui delegui, proposar al Consell de Govern aprovar un Protocol per prevenir i actuar contra la discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat. En l’elaboració d’aquest protocol, s’han de tenir en compte els estàndards internacionals i, en particular, els establerts pel Consell d’Europa per mitjà de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI).
Disposició addicional segona. Protocol per prevenir i actuar contra la discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari
Correspon al rector o rectora, o persona en qui delegui, proposar al Consell de Govern aprovar un Protocol per prevenir i actuar contra la discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari.
Disposició transitòria primera. Procediment aplicable transitòriament en casos de discriminació per racisme, xenofòbia i intolerància en l’esport, la cultura, la participació i el voluntariat i en casos de discriminació per raó de discapacitat en l’àmbit universitari
Mentre no s’aprovin els protocols esmentats en les disposicions addicionals primera i segona, en tot allò que s’adeqüi al cas concret seran d’aplicació els criteris establerts a la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, o normativa aplicable.
Disposició final única. Entrada en vigor
Aquesta normativa entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació a la seu electrònica de la UPF.