Protocol de Vigilància Individual de la Salut
D'acord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, el Pla de Prevenció de Riscos Laborals s'ha d'entendre com el conjunt ordenat d'activitats necessàries per implantar el sistema de prevenció de riscos laborals. Per aquest motiu, aquest document ha de contenir uns procediments adequats per establir la manera correcta de fer determinades activitats o tasques i controlar-ne l'eficàcia, aspecte fonamental en tot procés de millora contínua.
La normalització dels procediments de gestió és un punt essencial per assolir la major racionalització i simplificació possible de les actuacions i dels registres que se'n derivin.
D'altra banda, la Llei 31/1995, el Reial Decret 39/1997 i la Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de prevenció de riscos laborals, estableixen l'obligatorietat que la Universitat Pompeu Fabra (en endavant UPF) desenvolupi una sèrie d'activitats preventives amb els procediments necessaris i la documentació definida en l'article 23 de l'esmentada Llei 31/1995 i en l'article 7 del Reial Decret 39/1997.
A més, l'article 22 de la Llei 31/1995 i l'article 37.3 del Reial Decret 39/1997 obliga a la UPF a garantir la vigilància periòdica de l'estat de salut dels seus empleats, segons els riscos inherents al lloc de treball, mitjançant: a) l'establiment, a través d'un pla de vigilància de la salut, dels protocols mèdics d'examen i d'avaluació per a cada lloc de treball; b) la pràctica d'exàmens de salut específics per als llocs de treball seguint els protocols del pla de vigilància de la salut; c) l'obertura i l'actualització d'una història clínico-laboral per a cada persona; d) l'anàlisi, amb periodicitat anual, dels resultats dels exàmens de salut amb criteris epidemiològics per investigar i analitzar les possibles relacions entre l'exposició als riscos laborals i els danys per a la salut identificats; e) identificar relacions entre les causes de les malalties o absències del treball per motius de salut del personal i els riscos per a la salut del lloc de treball, i f) estudiar i valorar les condicions de treball que puguin afectar especialment les treballadores embarassades o en període de lactància i altres treballadors especialment sensibles, i proposar-hi mesures preventives.
Davant la conveniència que els procediments siguin escrits per facilitar la seva implantació i conformin el sistema preventiu adoptat, és necessari normalitzar les activitats de vigilància de la salut, com a element bàsic del Pla de Prevenció de Riscos Laborals.
Els òrgans de representació del personal laboral i funcionari constituïts (comitès d'empresa i juntes de personal del personal d'administració i serveis i del personal docent i investigador, respectivament) han estat consultats prèviament a l'aprovació del document, mitjançant els delegats de prevenció.
És per això, que el Consell de Govern:
ACORDA
S'aprova el Protocol de Vigilància Individual de la Salut, que s'incorpora com annex.
Annex
PROTOCOL DE VIGILÀNCIA INDIVIDUAL DE LA SALUT
1. OBJECTE
Aquest protocol té com a finalitat establir les activitats i característiques que integren el dispositiu d'exàmens de salut com a activitat principal de vigilància individual de la salut dels empleats de la UPF, concertada amb un servei de prevenció aliè i coordinada per l'Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals.
2. ÀMBIT D'APLICACIÓ
Aquest protocol és d'aplicació als empleats públics adscrits a l'estructura administrativa i acadèmica de la UPF.
3. DEFINICIONS
Aptitud mèdica: situació individual que fa compatible i tolerable qualsevol situació personal de salut amb les exigències i condicions del treball.
Autoritat Sanitària: figura del Delegat territorial de Sanitat o aquell facultatiu mèdic en el qual delegui.
Examen de salut: avaluació de l'estat de salut d'un empleat o empleada en relació amb els riscos a què s'exposa al seu lloc de treball i realitzat sobre la base de protocols específics.
Grup de risc homogeni : conjunt format per llocs de treball, o funcions , amb característiques similars d'exposició que permeten establir entre ells una relació de semblança.
Història clinico-laboral: document on consten les dades de l'anamnesi, l'exploració clínica i el control biològic i els estudis complementaris segons els riscos inherents al lloc de treball, una descripció detallada del lloc de treball, temps de permanència, riscos detectats en l'anàlisi de les condicions de treball i les mesures de prevenció adoptades. Si se'n disposa, cal una descripció dels llocs de treball anteriors, riscos presents i temps de permanència per a cada un.
Informe mèdic: document que conté tots els resultats obtinguts en l'examen de salut de la persona empleada, amb la interpretació d'aquestes dades i les recomanacions específiques per a cada persona.
Medicina del Treball: especialitat mèdica que estudia els mitjans preventius per aconseguir el més alt grau de benestar físic, psíquic i social dels empleats, en relació amb la capacitat d'aquests, amb les característiques i riscos del seu treball, l'ambient laboral i la influència d'aquest en el seu entorn, així com promou els mitjans per al diagnòstic, tractament, adaptació, rehabilitació i qualificació de la patologia produïda o condicionada pel treball. És una de les 4 disciplines preventives reconegudes legalment.
Servei sanitari: unitat preventiva-assistencial que, sota la responsabilitat d'un metge especialista en Medicina del Treball o diplomat en Medicina d'Empresa, desenvolupa les funcions de vigilància de la salut del personal regulades en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i la seva normativa de desenvolupament.
Sistema d'informació en salut laboral: estructura per a la recollida, processament, anàlisi i transmissió de la informació necessària per donar suport a la formulació, desenvolupament, seguiment i avaluació dels programes de salut.
Persona empleada especialment susceptible a un risc laboral: persona a la qual les conseqüències de l'exposició a un factor de risc laboral poden repercutir-li més greument que a la resta de les persones que hi estiguin exposades, ja sigui perquè té unes característiques personales, de tipus físic, mental o sensorial, o es trova en un estat biològic conegut. Als efectes d'aquest procediment integren aquesta definició les persones que:
1. poden tenir dificultats per a una integració laboral plena, ateses les seves característiques particulars, a:
- tenir determinades característiques antropomètriques (alçada i pes) i/o edat avançada,
- tenir reconeguda oficialment una discapacitat física, psíquica o sensorial,
- patir malalties cròniques o agudes no reconegudes oficialment com a discapacitat (per exemple: diabetis mellitus, insuficiència renal, cardiopaties, trastorns psiquiàtrics, epilèpsia o vertígens),
- presentar una sensibilització a determinats agents o una predisposició o susceptibilitat especial, o
- ser vulnerables per convalescència (per exemple: recuperació de malalties respiratòries, traumatològiques o digestives) o per estar sotmeses a certs tractaments mèdics (per exemple: oncològics o immunosupressors).
2. independentment del sexe, poden veure afectada la seva funció reproductora per l'exposició a uns productes químics molt concrets.
3. Les dones gestants o en període de lactància natural, exposades a uns determinats agents físics, químics o biològics.
Sensibilització: mecanisme pel qual la resposta immunitària provocada per un agent o influència exterior apareix amb major intensitat després d'una administració inicial d'aquest.
Susceptibilitat: qualitat d'una persona per a ser fàcilment afectada pels agents o influències exteriors, convertint-la en sensible.
Vigilància de la salut: activitat sanitària específica dels serveis de prevenció de riscos laborals que té com a finalitat l'avaluació, el control i el seguiment de l'estat de salut dels empleats, per tal de detectar precoçment possibles danys per a la salut derivats del treball i prendre les mesures preventives necessàries per reduir l'impacte i evolució d'aquests danys.
Vigilància individual de la salut: conjunt d'actuacions sanitàries diagnostiques aplicades personalment a treballadors per avaluar el seu estat de salut amb relació als riscos laborals i orientar les activitats i estratègies preventives.
4. RESPONSABILITATS
Les funcions i les responsabilitats de gestió preventiva es troben distribuïdes entre els diferents nivells jeràrquics de la Universitat, d'acord amb el punt 5.2, de la secció I, capítol II, volum III del Pla de Prevenció de Riscos Laborals. Pel que fa a la implantació d'aquest document, les obligacions específiques de gestió preventiva es distribueixen entre els òrgans d'aquesta Universitat de la manera següent:
4.1 ÒRGANS D'ÀMBIT GENERAL
- El Consell de Govern és l'òrgan competent per aprovar el Pla i les seves modificacions.
- El rector o rectora com a màxima autoritat universitària. És el responsable de la prevenció dels riscos laborals i és l'òrgan competent per desenvolupar en les seves polítiques de govern les accions necessàries per aconseguir la seva integració efectiva.
- El Comitè de Seguretat i Salut en el Treball, com òrgan paritari i col·legiat de participació destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de la UPF en matèria de prevenció de riscos laborals, ha d'informar favorablement els exàmens de salut que s'hagin de programar dins dels supòsits d'excepció a la norma general de voluntarietat.
4.2 ÒRGANS D'ÀMBIT ESPECÍFIC
- La vicegerencia de l'Àrea de Recursos Humans i Organització ha de col·laborar en les accions necessàries per a la implantació i aplicació d'aquest procediment de gestió, impulsant el seu seguiment, revisió i actualització i vetllant pel seu compliment.
- Els caps de seveis i assimilats, els investigadors principals responsables de projectes de recerca i els òrgans de govern de l'estructura acadèmica, en els seus àmbits d'actuació, han de conèixer el Procediment i vetllar pel seu compliment.
- L'Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals ha d'establir les necessitats en vigilància de la salut, elaborar procediments específics de coordinació i seguiment de l'activitat concertada i col·laborar en la gestió administrativa de la programació dels exàmens de salut, a càrrec del servei sanitari del servei de prevenció aliè concertat (en endavant servei sanitari).
- Les Seccions d'Administració de personal de l'Àrea de Recursos Humans i Organització han d'informar les noves incorporacions a la Universitat, els canvis de llocs de treball i les reincorporacions al treball després d'absències, per motius de salut, de sis mesos o més.
- La Unitat d'Organització i Processos, en coordinació amb la Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals, ha d'adoptar les mesures escaients per dissenyar la campanya de difusió d'aquest protocol per tal de ser conegut per tots els empleats.
- La resta del personal ha de conèixer i complir aquest protocol i comunicar als comandaments intermedis les carències que trobin en l'aplicació.
5. DESENVOLUPAMENT
En aquest document s'entén la vigilància de la salut com l'avaluació, el control i el seguiment de l'estat de salut dels empleats, per tal de detectar precoçment possibles danys per a la salut derivats del treball i prendre les mesures preventives necessàries per reduir l'impacte i evolució d'aquests danys, i, com la resta de les disciplines preventives establertes legalment, tindrà caràcter obligatori per la Universitat.
Els objectius individuals de la vigilància de la salut són:
1. Detectar precoçment les repercussions de les condicions de treball sobre la salut dels empleats.
2. Identificar els empleats especialment sensibles a determinats riscos,
3. I finalment, i si escau, adaptar la tasca a l'individu mitjançant la proposta d'accions preventives / correctores.
La vigilància de la salut és una activitat pròpia de la medicina del treball. Les accions que inclou s'han de desenvolupar durant tot el procés preventiu a la Universitat de manera contínua i integrada amb la resta de disciplines que assumeix o coordina l'Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals. Els articles 22 de la Llei 31/1995 i 37 del Reial Decret 39/1997 estableixen les accions que inclouen i les situacions en què cal dur-la a terme.
La vigilància de la salut inclou mesures de tipus individual i col·lectiu que tenen com a objectiu comú identificar els problemes de salut relacionats amb l'activitat laboral i fer la valoració i el seguiment de les intervencions preventives que es porten a terme en el lloc de treball.
La vigilància de la salut individual se centra pràcticament en l'examen de salut d'un empleat o empleada, amb l'objectiu de poder detectar un problema de salut que no sap que té o que, sent conegut, no es vegi repercutit o agreujat per les condicions de treball.
D'acord amb les condicions mínimes de desenvolupament de l'Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals, i atès el que estableix l'article 16 del Reial Decret 39/1997, la Universitat ha de concertar la col·laboració d'un servei sanitari.
La prestació dels mitjans i les actuacions necessàries a dur a terme per aquest servei sanitari es recull al Reial Decret 337/2010, de 19 de març, pel qual es modifiquen, entre d'altres, el Reial Decret 39/1997 i al Reial Decret 843/2011, de 17 de juny, pel qual s'estableixen els criteris bàsics sobre l'organització de recursos per desenvolupar l'activitat sanitària dels serveis de prevenció.
5.1. TIPOLOGIA D'EXÀMENS DE SALUT
D'acord amb la legislació vigent, i segons els articles 22.1 de la Llei 31/1995 i 37.3 b) del Reial Decret 39/1997 i en funció del lloc de treball i del moment de la valoració mèdica, els exàmens de salut podran ser:
1. Previ (article 243.1 del Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social), abans d'iniciar l'activitat professional a la universitat i prèviament a la incorporació de l'empleat, quan hi hagi un risc de contraure una malaltia professional.
2. Inicials (article 37.3.b.1r del Reial Decret 39/1997):
a) després de la incorporació a la Universitat (durant el període de prova), i
b) després que, amb motiu de canvis en les condicions de treball, la persona empleada hagi d'assumir nous riscos per a la seva salut; especialment, quan sol·liciti autorització per accedir per primera vegada als estabularis, als laboratoris de seguretat biològica o a la instal·lació radioactiva.
En el primer supòsit s'aplicarà un examen de salut bàsic i els protocols de risc específic pertinents segons els riscos del lloc de treball que hagi d'ocupar la persona. En el segon, els protocols de risc específic que corresponguin a la nova exposició.
1. De retorn (article 37.3.b.2n del RD 39/1997), quan una persona es reincorpori al treball després d'una absència llarga per motius de salut (incapacitat temporal de sis mesos o més -excloses les maternals- o haver acumulat tres incapacitats temporals el mateix any per la mateixa patologia), amb la finalitat de descobrir l'eventual origen professional de l'afecció o si s'hagués modificat el seu estat de salut previ i de recomanar, si escau, una acció preventiva apropiada per protegir-ho.
2. A intervals periòdics:
- quan la persona ja fa temps que hi treballa a la Universitat (article 37.3.b. del Reial Decret 39/1997), depenent del lloc de treball, i amb la finalitat de detectar precoçment malalties o alteracions de salut causades per les condicions de treball o que hi estiguin relacionades.
Amb caràcter general, s'adoptarà la periodicitat recollida a l'Annex 1, que serà confirmada pel servei sanitari en funció dels protocols específics d'aplicació i de la història natural de la malaltia associada a l'exposició. També es pot veure modificada, en funció de les condicions d'exposició als factors de risc i de l'estat de salut individual de cada persona.
En els casos en que s'aplica més d'un protocol al lloc de treball, la periodicitat serà establerta per aquell protocol que tingui un menor interval entre exàmens de salut successius.
- quan la persona ha finalitzat la seva relació amb la Universitat i el període de latència dels possibles danys per a la salut sigui llarg. En aquest supòsit, els exàmens de salut es fan a càrrec de Sistema Nacional de Salut (articles 22.5 de la Llei 31/1995 i 37.3.e. del Reial Decret 39/1997).
3. Extraordinaris, motivats en el fet d'haver identificat una alteració de salut en una altra persona de l'equip de treball, que pot ser conseqüència d'una exposició laboral (per exemple, articles 8.1 del Reial Decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics durant el treball i 8 del Reial Decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant el treball).
Aquesta darrera via també es pot articular quan la persona sospiti que unes determinades alteracions de la teva salut són produïdes per la seva activitat laboral. Igualment, per situació de risc durant l'embaràs, part recent i/o lactància, amb la finalitat de descartar que determinats perills associats a l'activitat laboral de l'empleada afectin la dona, al fetus i/o al nounat.
En aquest darrer supòsit, el metge responsable de la vigilància de la salut determinarà quin o quins protocols és pertinent d'aplicar en cadascun dels casos.
5.2. CONTINGUT DE L'EXAMEN DE SALUT
L'examen de salut que es practicarà no és idèntic per a tothom; sinó que està determinat pel tipus d'activitat laboral que realitza la persona empleada d'acord amb els articles:
- 37.3. c) del Reial Decret 39/1997,
- 6 del Reial Decret 487/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors,
- 4 del Reial Decret 488/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització,
- 8 del Reial Decret 664/1997,
- 8 del Reial Decret 665/1997,
- 6 del Reial Decret 374/2001, sobre la protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball,
- del 39 al 46 del Reial Decret 783/2001, pel qual s'aprova el reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants,
- 11 del Reial Decret 286/2006, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició al soroll, i
- 8 del Reial Decret 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant els riscos derivats o que puguin derivar-se de l'exposició a vibracions mecàniques.
i pels protocols oficials de vigilància sanitària específics informats favorablement pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut o d'altres relatius als factors de risc als quals om està exposat, i enfocats a la detecció de problemes de salut originats pel treball o de problemes de salut que puguin agreujar-se a conseqüència del treball.
En qualsevol cas, els exàmens de salut han d'incloure la història clínico-laboral de l'empleat, en la qual, s'inclouran les actuacions següents:
5.2.1. Entrevista clínica-sanitària
L'objectiu d'aquesta primera actuació o fase del protocol d'examen de salut és obtenir dades referents a la salut de l'empleat o empleada, tant personals com laborals, que permetin al personal sanitari considerar a la persona singularment amb la finalitat de:
- D'acord amb els articles 25 i 26 de la Llei 31/1995 i 4.1. del Reial Decret 39/1997, detectar aquellas características personales, de tipus físic, mental o sensorial, o estat biològic conegut que, de manera definitiva o transitòria, puguin suposar a la persona explorada una especial vulnerabilitat als factors de risc existents al seu lloc de treball o que es poden veure agreujades per l'exercici del seu treball.
La detecció d'una condició física, mental o sensorial en un empleat o empleada per part del servei sanitari requerirà d'una avaluació de riscos addicional del lloc de treball, ajustada a aquesta especial sensibilitat, tant objectiva com subjectiva per determinar si és necessària una tutela reforçada, que pot comportar, en cas necessari, una modificació de funcions i de tasques, i, fins i tot, el canvi de lloc de treball o, en el cas de la maternitat, la suspensió temporal del contracte de treball.
És important ressaltar que el simple fet de tenir reconeguda una discapacitat no pressuposarà en cap cas que la persona sigui especialment sensible als factors de risc presents en el seu lloc de treball actual, ni que requereixi d'unes restriccions o adaptacions determinades.
- Estudiar la compatibilitat del lloc de treball amb les característiques individuals.
- Seleccionar als empleats exposats a un determinat risc en el seu lloc de treball i que són susceptibles que se'ls faci un examen de salut específic, o de vacunació.
La informació que és recull pot ser:
- General o bàsica, relacionada amb els antecedents personals, familiars, de malaltia, hàbits personals (tabaquisme, hàbits d'alimentació, ingesta d'alcohol, al·lèrgies conegudes, medicació habitual) i, si es té, la descripció dels llocs de treball que l'empleat ha ocupat amb anterioritat a l'actual, dels riscos presents en aquests, i del temps de permanència a cadascun.
- Específica, relacionada amb una descripció detallada del lloc de treball, el temps de permanència, els riscos detectats en l'anàlisi de les condicions de treball, i les mesures de prevenció adoptades.
5.2.2. Exploració física
En aquesta segona actuació el personal del servei sanitari amplia la informació a partir de dos tipus d'exploracions mèdiques:
1. una primera general o bàsica, que consisteix bàsicament en la mesura de la tensió arterial, mesurar i pesar a la persona i una inspecció mitjançant palpació i auscultació.
2. una segona, específica, en la qual s'apliquen els protocols de vigilància sanitària específics en funció del lloc de treball.
Aquests protocols són guies d'actuació generals, que descriuen la seqüència del procés d'atenció a un empleat o empleada davant un determinat risc, dirigides als professionals sanitaris encarregats de la vigilància de la salut.
Actualment, són 20 els protocols de vigilància sanitària específica dels treballadors publicades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Són els següents:
- Agents anestèsics inhalatoris - Agents biològics - Agents citostàtics - Agrari - Alveolitis al·lèrgica extrínseca - Amiant - Asma laboral - Clorur de vinil monòmer - Dermatosis laborals - Manipulació manual de càrregues |
- Moviments repetitius - Neuropaties - Òxid d'etilè - Pantalles de visualització de dades - Plaguicides - Plom - Postures forçades - Radiacions ionitzants - Soroll - Silicosi i altres pneumoconiosis |
5.2.3. Proves complementàries
A partir del resultat de l'exploració física i a criteri del personal mèdic, es realitzaran un altre tipus de proves mèdiques, com audiometria, control visió, espirometria, electrocardiograma, o la determinació de paràmetres en sang i/o orina, segons l'agent de risc laboral.
En qualsevol cas, pel personal que manipula rosegadors estabulats al campus del Mar s'inclourà l'estudi de l'anticòs Immunoglobulina E (IgE) per detectar la possible incidència d'aquests animals com al·lergen; i pel personal que manipula determinats agents biològics a unes concretes sales de cultius de la Universitat dins del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona s'inclou l'estudi dels anticossos de l'Hepatitis A, B i C i de la Immunodeficiència Humana.
D'acord amb el primer apartat de l'article 22 de la Llei 31/1995, "L'empresari garantirà als treballadors al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball". S'estableix així un deure empresarial de vigilar l'estat de salut dels empleats, expressament, en funció dels riscos inherents al treball.
En la mateixa línia, l'article 3.3 del Reial Decret 843/2011, estableix que amb "caràcter general, no s'inclouran entre aquesta activitat la realització d'exploracions i proves no relacionades amb els riscos laborals específics de les tasques assignades als treballadors o amb riscos inespecífics que puguin donar lloc a agreujar patologies prèvies". A més en el mateix punt indica que "tota prova o exploració s'ha d'acompanyar de la menció explícita del risc o problema de salut associat a l'activitat laboral que es pretén examinar".
Per això, des d'una perspectiva legal, la Universitat no està obligada ni a realitzar ni a oferir als seus empleats la vigilància de la salut que no es vinculi amb els riscos no derivats de treball. De fer-ho, es contextualitzarà com a promoció de la salut i no com vigilància de la salut dels empleats.
Així, la realització d'un altre tipus de proves o actuacions ha de diferenciar clarament de les proves específiques justificades però els riscos del lloc de treball i han de trobar sempre emparades en un acord amb els representants dels empleats o en un programa emparat per l'administració.
Per últim, en els exàmens de salut del personal de laboratori al Parc de Recerca Biomèdica també s'inclou la comprovació de l'estat d'immunització i, si escau, l'administració de les vacunes següents: anti Tètanus, anti Hepatitis A i anti Hepatitis B.
Els continguts específics dels protocols d'examen mèdic per a cada grup de risc homogeni (annex 1) i la periodicitat en què a priori hauran de ser aplicats seran establerts en un pla de vigilància de la salut elaborat pel servei sanitari que desenvolupi l'annex 2.
5.3. BENEFICIARIS DE L'EXAMEN DE SALUT
El dispositiu d'exàmens de salut del sistema de vigilància de la salut dóna cobertura als empleats públics que exerceixen la seva activitat principal dins la universitat, i als professors amb dedicació parcial que, emprant productes químics perillosos, imparteixen assignatures pràctiques a la Facultat de Medicina i Ciències de la Vida.
5.4. GARANTIES
5.4.1. Caràcter voluntari de l'examen de salut
El deure de vigilància de la salut de la Universitat suposa, d'una banda, l'existència d'un dret per a l'empleat o empleada, però també pot suposar un deure, en determinats casos, a sotmetre a l'examen de salut.
Com a regla general, l'article 22.1 de la Llei 31/1995 estableix que aquests exàmens tenen caràcter voluntari; és a dir, passar-los no és obligatori i només es duran a terme amb el consentiment personal. No obstant això, hi ha tres excepcions, associades als exàmens periòdics, en les que sí són obligatoris i que estan vinculades al lloc de treball:
1. Que l'examen sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels empleats.
Aquest supòsit, per qüestions ètiques, és difícil de trobar a la pràctica, tot i definir-se tres possibles situacions:
a. Quan els efectes són coneguts i no perjudicials i no té sentit plantejar l'obligatorietat.
b. Quan els efectes són coneguts i potencialment perjudicials, per exemple, l'exposició a agents químics perillosos o a biològics patògens. En aquest cas, s'ha de procurar controlar els riscos i ha de plantejar-se la vigilància de la salut com una cosa recomanable, sent potestat de l'empleat la seva acceptació.
c. Quan els efectes són poc coneguts o desconeguts, per exemple, l'exposició a camps electromagnètics o a nanopartícules. Davant la falta d'evidència clínica s'ha de plantejar la vigilància de la salut com una cosa recomanable, sent potestat de l'empleat la seva acceptació.
2. Que l'examen sigui necessari per verificar si l'estat de salut d'una persona pot constituir un perill per a ella mateixa o per als altres membres de la comunitat universitària.
En aquest supòsit, si s'aprecien alteracions de la conducta que es projecten en l'àmbit de l'activitat laboral, l'examen de salut es pot imposar, quan, no podent fer-se per altres mitjans, resulti absolutament imprescindible per esbrinar la causa d'aquesta alteració, i per tal d'adoptar les mesures de protecció de la salut de l'empleat o empleada (mesures terapèutiques) i de protecció d'altres empleats així com de les persones relacionades amb l'empresa (canvi de lloc de treball considerant els riscos inherents al mateix; canvi d'algunes tasques, etc.). Sota aquest mateix prisma, caldria valorar la diabetis mal controlada, arítmies malignes, etc., associades en aquest cas a llocs amb riscos com l'altura o la conducció de vehicles.
Amb tot, en els casos en què pugui estar compromesa la salut de tercers, l'obligatorietat és clara si es demostra l'existència d'un perill real de magnitud suficient sobre tercers que pot obviar-se amb aquest reconeixement mèdic i, a més, el risc per a la salut d'altres persones és d'una gravetat tal que se situa per sobre dels drets individuals dels empleats. Es fa prevaldre el dret a la integritat física de l'empleat o el de protecció de la salut de tercers per sobre de la llibertat individual.
Així, únicament es pot imposar el supòsit d'obligatorietat si hi ha una alta probabilitat de perill per al propi empleat o tercers, que comporti una gravetat considerable i quan l'examen de salut sigui l'única opció factible per valorar-lo. Per tant, pot determinar-se l'obligatorietat en el cas d'empleats implicats en incidents repetidament o víctimes d'accidents recurrents.
3. L'existència d'una disposició legal, en relació amb la protecció de riscos específics i activitats d'especial perillositat, que els atorguin la condició d'obligatoris. De la normativa vigent es desprenen tres possibles situacions en relació al caràcter de la vigilància de la salut:
a. Obligatòria, per exemple, d'acord amb l'article 1 del Reial Decret 818/2009, de 8 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de conductors;
b. Condicionada (obligatòria en determinades condicions), per exemple, d'acord amb els articles 39 a 46 del Reial Decret 783/2001, per a treballadors de categoria A; 11 del Reial Decret 286/2006; i 8 del Reial Decret 1311/2005.
En aquest supòsit també s'inclou l'exposició a agents químics, sempre que estigui establert legalment (per exemple, el plom) i quan sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut de l'empleat o empleada pel fet que: no es pugui garantir que l'exposició al risc estigui prou controlada o l'empleat o empleada sigui especialment sensible (article 6.1.3. del Reial Decret 374/2001).
c. Voluntària, per exemple, els articles 6 del Reial Decret 374/2001 (en general); 6 del Reial Decret 487/1997; 4 del Reial Decret 488/1997, o els articles 8 del Reial Decret 664/1997 i del Reial Decret 665/1997.
Sempre que es respectin les condicions d'indispensabilitat i que la vigilància de la salut es vinculi indissolublement a la finalitat preventiva, l'empleat s'ha de sotmetre a proves mèdiques amb procediments diagnòstics específics en funció del risc, sense que hi hagi la possibilitat de negativa.
En aquests tres supòsits és imprescindible l'informe favorable previ dels representants dels empleats públics, amb la intenció de limitar i regular les situacions d'obligatorietat.
No obstant això, els tres supòsits anteriors no són els únics en què un empleat o empleada es pot veure obligat a sotmetre's a un examen de salut. Hi ha tres supòsits més:
1. Situacions en què l'examen de salut periòdic sigui obligatori en haver-ho establert així algun protocol de vigilància sanitària o guia de bones pràctiques, com en el cas de Catalunya. Per exemple, en el cas dels anestèsics inhalatoris o de la tuberculosi, respectivament.
2. Segons els articles 25 i 26 de la Llei 31/1995, la Universitat ha de garantir de manera específica la protecció dels empleats que, per les seves pròpies característiques personals o estat biològic conegut, inclosos aquells que tinguin reconeguda la situació de discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball. També ho farà en el cas de la dona embarassada, que ha donat a llum o estigui en període de lactància. Per a això, l'article 37.3.g) del Reial Decret 39/1997 estableix que el personal del servei sanitari ha d'estudiar i valorar, especialment, els riscos que puguin afectar les empleades en situació d'embaràs o part recent i els empleats especialment sensibles a determinats riscos i proposar les mesures preventives adequades.
En aquest supòsit, l'examen de salut, amb caràcter extraordinari o especial, seria un instrument per a considerar singularment a l'empleat o empleada i detectar aquelles característiques personals o estat biològic conegut que li facin especialment susceptible als factors de risc existents en el seu lloc de treball futur o actual. Seria imprescindible per a l'adaptació del lloc de treball que uneix l'avaluació objectiva (avaluació de riscos) amb la subjectiva (capacitats personals) i, en conseqüència, condicionaria l'obligatorietat. Per exemple, davant d'una situació coneguda d'embaràs amb situació de risc, seria obligatori, mentre que davant un discapacitat o discapacitada o estat biològic conegut, si hagués canviat la seva situació prèvia coneguda o fos necessari verificar l'impacte de les condicions de treball, seria altament recomanable però no necessàriament obligatori.
La facultat de requerir obligatòriament la submissió a les proves mèdiques és una manifestació més del poder d'organització i direcció de la Universitat. La negativa injustificada constitueix un acte de desobediència que, en funció de la seva intensitat, de la forma en què es manifesti i de la seva persistència, permet activar el poder disciplinari, tal com s'estableix en els articles 29 de la Llei 31/1995 i 54 i 58 Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, sense perjudici del que es pugui haver pautat en la negociació col·lectiva, en els protocols de actuació o en els codis de conducta existents a la Universitat.
Com a conclusió, la taula 1 resumeix el caràcter dels exàmens de salut, en funció de la tipologia dels mateixos.
Taula 1. Tipologia i caràcter dels exàmens de salut.
Examen de salut |
|
Tipologia |
Caràcter |
Previ |
Condicionat* |
Inicial (nova incorporació) |
Voluntari |
Inicial (noves tasques) |
Voluntari |
Reincorporació |
Voluntari |
Periòdic |
Obligatori (normativa) Obligatori (protocol/guia) Condicionat* Voluntari |
Extraordinari |
Condicionat* |
Extraordinari |
Voluntari |
* Obligatori en determinades condicions
5.4.2. Confidencialitat, conservació i custòdia de les dades mèdiques
La vigilància de la salut es durà a terme respectant sempre el dret a la intimitat i dignitat i sota el principi de confidencialitat de tota la informació relacionada amb l'estat de salut de l'empleat (articles 18 de la Constitució Espanyola; 10, 23 i 61 de la Llei 14/1986, General de Sanitat; 22 de la Llei 31/1995, i 18 del Reial Decret 39/1997).
L'accés a la informació mèdica de caràcter personal subjecta a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal es limitarà al personal del servei sanitari i a les autoritats sanitàries, sense que es pugui facilitar a la Universitat o a altres persones sense el consentiment exprés de la persona empleada (article 22 de la Llei 31/1995).
El servei sanitari és el responsable de la custòdia i el tractament de totes aquelles dades que la persona li proporcioni de cara al desenvolupament de l'activitat de prevenció de riscos laborals. Aquestes dades s'emmagatzemen en un fitxer de dades de caràcter personal gestionat pel servei sanitari.
El tractament automatitzat de dades de salut o d'un altre tipus de dades personals es fa d'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 (articles 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16 i 26), adoptant-se les mesures escaients al nivell alt de seguretat d'acord amb el Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999 (article 81.3 i capítol III).
El període de conservació de la història clínico-laboral, vindrà determinat pels riscos als que hagi estat exposat la persona empleada. Aquests períodes seran els que figuren en cadascun dels protocols específics de vigilància de la salut.
Quan una persona hagi estat exposada a més d'un risc, la història clínico-laboral es conservarà durant el període més llarg que correspongui als riscos als que ha estat exposat.
Tots els registres generats en format paper (registres de programació i certificat d'aptitud) seran custodiats per l'Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals en un expedient individual de l'arxiu manual creat per a aquesta finalitat.
Aquestes dades s'incorporen al fitxer "Prevenció de riscos laborals i vigilància de la salut" de la Universitat amb la finalitat de realitzar el seguiment i gestió de la prevenció de riscos laborals i vigilància de la salut. Únicament es preveu cedir-les a tercers quan la cessió estigui autoritzada per una llei (personal mèdic i autoritats sanitàries; quan la cessió de dades de salut sigui necessària per solucionar una urgència o per realitzar els estudis epidemiològics en els termes establerts a la legislació sobre sanitat estatal o autonòmica), a altres administracions quan tingui per objecte el tractament posterior de les dades amb finalitats estadístiques o per a l'exercici de competències iguals o que versin sobre les mateixes matèries, i en aquells casos en què sigui necessari per al compliment de les obligacions legalment establertes.
L'òrgan responsable del fitxer és el gerent. Es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant comunicació escrita, acompanyada d'una fotocòpia del DNI o document equivalent, adreçada a: Gerent. Universitat Pompeu Fabra. Plaça de la Mercè, 10-12. 08002 Barcelona.
Quan conclogui la relació contractual entre el servei sanitari i la Universitat, es procedirà a la cancel·lació i, si escau, al bloqueig de les dades previstes en la Llei Orgànica 15/1999, procedint únicament la conservació de les dades, oportunament bloquejades, per al compliment de les obligacions legals procedents (article 16.5).
En aquest supòsit, el servei sanitari haurà de comunicar les dades relatives a la vigilància de la salut del personal a la nova entitat que desenvolupi el servei, i es considerarà com un supòsit de cessió de dades autoritzat en una llei (articles 11.2 a), 23.1 i 30.3 de la Llei 15/1999, i 37.3.c) del Reial Decret 39/1997).
6. ANNEXOS