Acord de Consell de Govern de 22 d'abril de 2026

El títol II de la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària (LCU) regula el règim disciplinari dels estudiants de les universitats públiques, el qual estableix, entre altres qüestions, una nova tipologia i classificació d’infraccions contra la convivència o que afectin el desenvolupament normal de les funcions de docència, recerca i transferència del coneixement i de les sancions disciplinàries corresponents a cada tipus d’infracció.

La promulgació de la LCU va deixar sense efecte la tipologia i classificació de faltes incloses en el Règim disciplinari dels estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, aprovat per acord del Consell de Govern de 18 de juliol de 2012, així com el règim de sancions que s’hi recull. La LCU, a més, regula àmpliament el procediment disciplinari. Tanmateix, hi ha certs aspectes de dit procediment, no previstos en la LCU, per als quals l’esmentat Règim de l’any 2012 segueix essent aplicable. El nou Reglament del règim disciplinari dels estudiants els incorpora, alhora que hi aplega la classificació de faltes i sancions introduïda per la LCU i la nova regulació del procediment disciplinari.

La LCU també estableix que les universitats, reglamentàriament, poden introduir especificacions o graduacions a les infraccions que, sense constituir-ne altres de noves, ni alterar la naturalesa o límits de les que la Llei preveu, contribueixin a identificar de manera més correcta les conductes, respectant els principis de la potestat sancionadora. Aquest Reglament aprofita aquesta potestat per introduir graduacions en dues de les infraccions recollides en la LCU.

Finalment, la LCU introdueix la mediació com a fase potestativa dins del procediment disciplinari aplicable als estudiants, la qual, si és acceptada per les parts i prospera, pot comportar la finalització del procediment disciplinari. En aquesta fase del procediment hi intervé la Comissió de Convivència, que fou creada d’acord amb les Normes de convivència de la UPF, aprovades per acord del Consell de Govern de 14 de desembre de 2022. En aquest Reglament es regula, també, aquesta fase de mediació en el marc normatiu de la Universitat.

De conformitat amb tot això, el present Reglament té per objecte regular el règim disciplinari dels estudiants de la UPF.

Article 1. Àmbit d'aplicació

1. Aquest Reglament s'aplica als estudiants matriculats a la Universitat Pompeu Fabra, en qualsevol dels ensenyaments que s'hi imparteixen, incloent-hi els estudiants de mobilitat.

2. Es consideren inclosos dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament els actes acadèmics i universitaris que es desenvolupen a la seu de la Universitat i els que, sota la tutela o l’organització de la universitat, es desenvolupen en entitats col·laboradores, com, per exemple, les pràctiques curriculars o extracurriculars que es realitzen en empreses o institucions externes.

3. Queden incorporades, també, dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament, les conductes que s’hagin dut a terme mitjançant plataformes, aplicacions i entorns digitals de comunicació de la Universitat, o subscrits o controlats per aquesta.

Article 2. Classificació de les faltes

Les faltes comeses pels estudiants es classifiquen en molt greus, greus i lleus, d'acord amb l'article 10.1 de la Llei de convivència universitària.

Article 3. Faltes molt greus

Es consideren faltes molt greus:

a. Adoptar conductes o realitzar actuacions que siguin vexatòries físicament o psicològicament, incloses les quintades, que suposin un dany greu per a la dignitat de les persones.

b. Assetjar o exercir violència greu contra qualsevol membre de la comunitat universitària.

c. Assetjar sexualment o per raó de sexe.

d. Discriminar per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere, origen nacional, pertinença a grup ètnic, edat, classe social, discapacitat, estat de salut, religió o creences, o per qualsevol altra causa personal o social.

e. Alterar, falsificar, sostreure o destruir documents acadèmics, o utilitzar documents falsos davant la Universitat.

f. Destruir i deteriorar de manera irreparable o sostreure obres catalogades del patrimoni històric i cultural de la Universitat.

g. Plagiar totalment o parcialment una obra, o cometre frau acadèmic en l’elaboració del Treball de Fi de Grau, el Treball de Fi de Màster o la Tesi Doctoral. S’entendrà com a frau acadèmic qualsevol comportament premeditat encaminat a falsejar els resultats d’un examen o treball, propi o aliè, realitzat com a requisit per a superar una assignatura o acreditar el rendiment acadèmic.

h. Incomplir les normes de salut pública establertes per als centres universitaris, les seves instal·lacions i serveis, de manera que es posi en risc la comunitat universitària.

i. Suplantar un membre de la comunitat universitària en les tasques que li són pròpies o donar el consentiment per ser suplantat, en relació amb les activitats universitàries.

j. Impedir el desenvolupament dels processos electorals de la Universitat.

k. Haver estat condemnat, per sentència ferma, per la comissió d’un delicte dolós que suposi l’afectació d’un bé jurídic diferent, comès en els centres universitaris, les seves instal·lacions i serveis, o relacionat amb l’activitat acadèmica de la Universitat.

Article 4. Faltes greus

Es consideren faltes greus:

a. Apoderar-se indegudament del contingut de proves, exàmens o controls de coneixements.

b. Deteriorar greument els bens catalogats del patrimoni històric i cultural de la Universitat.

c. Impedir que es facin activitats universitàries de docència, recerca o transferència del coneixement.

d. Cometre frau acadèmic, d’acord amb la definició establerta a l’article 3.g), sempre que no constitueixi falta molt greu.

e. Utilitzar indegudament continguts o mitjans de reproducció i enregistrament de les activitats universitàries subjectes a drets de propietat intel·lectual.

f. Incomplir les normes de seguretat i salut establertes pels centres universitaris i les seves instal·lacions i serveis, sempre que no constitueixi falta molt greu.

g. Accedir sense l’autorització deguda als sistemes informàtics de la Universitat.

h. Adoptar conductes o realitzar actuacions que siguin vexatòries físicament o psicològicament, incloses les quintades, que suposin un dany per a la dignitat de les persones, sempre que no constitueixin falta molt greu.

i. Exercir violència contra qualsevol membre de la comunitat universitària, sempre que no constitueixi falta molt greu.

Article 5. Faltes lleus

Es consideren faltes lleus:

a. Accedir a instal·lacions universitàries a les quals no es tingui autoritzat l’accés.

b. Utilitzar els serveis universitaris incomplint els requisits establerts de coneixement general.

c. Realitzar actes que deteriorin els béns del patrimoni de la Universitat.

Article 6. Sancions per a les faltes molt greus

Les sancions aplicables per la comissió de faltes molt greus són les següents:

a. Expulsió de dos mesos fins a tres anys de la UPF. Aquesta sanció haurà de constar a l’expedient acadèmic de l’estudiant fins que s’acompleixi en la seva totalitat.

b. Pèrdua dels drets de matrícula parcial, durant un curs o semestre o trimestre acadèmic.

Article 7. Sancions per a les faltes greus

Les sancions aplicables per la comissió de faltes greus són les següents:

a. Expulsió de fins a un mes de la UPF. Aquesta sanció no es pot aplicar durant els períodes d’avaluació o de matriculació que hagi definit la Universitat.

b. Pèrdua del dret a la convocatòria ordinària en el trimestre o semestre acadèmic en el qual s’hagi comès la falta i respecte de l’assignatura en què s’hagi comès. La pèrdua dels drets de matrícula no pot afectar els drets relatius a les beques, d’acord amb el que estableix la normativa corresponent.

Article 8. Sancions per a les faltes lleus

La sanció aplicable per la comissió de faltes lleus és l’amonestació privada.

Article 9. Graduació de les sancions

La sanció es concretarà dins la gravetat, adequant-la al cas concret, sempre de forma motivada, segons el principi de proporcionalitat i fent una ponderació de conformitat amb els criteris següents:

a) La intencionalitat o reiteració.

b) La naturalesa dels perjudicis causats.

c) L’ànim de lucre.

d) El reconeixement de la responsabilitat, mitjançant la comunicació del fet infractor a les autoritats universitàries amb caràcter previ a la iniciació del procediment disciplinari.

e) La reparació del dany amb caràcter previ a la iniciació del procediment disciplinari.

f) Les circumstàncies personals, econòmiques, de salut, familiars o socials de la persona infractora.

g) El grau de participació en els fets.

h) La realització de les accions per qualsevol de les causes de violència, discriminació o assetjament següents: per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, característiques sexuals, origen nacional, pertinença a un grup ètnic, discapacitat, edat, estat de salut, classe social, religió o conviccions, llengua o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Article 10. Mesures de caràcter educatiu i recuperador substitutives de la sanció

1. En cas que s’hagi comès una falta greu, el rector o rectora pot proposar mesures substitutives de caràcter educatiu i recuperador en substitució de les sancions previstes en aquest Reglament. Aquestes mesures poden consistir en participar o col·laborar en activitats formatives, culturals, de salut pública, esportives, d’extensió universitària, de relacions institucionals o similars.

2. Les mesures substitutives de caràcter educatiu i recuperador no poden consistir en l’exercici de funcions o tasques assignades al personal de la Universitat en la relació de llocs de treball.

3. Per poder aplicar les mesures substitutives de caràcter educatiu i recuperador, s’han de complir els requisits i principis següents, que han de quedar acreditats a l’expedient:

a) Que existeixi conformitat manifesta per part de la persona o persones afectades per la infracció i per part de la persona infractora.

b) Que la mesura substitutiva de la sanció estigui orientada a la màxima reparació possible del dany causat i que es garanteixi el seu compliment efectiu.

c) Que la persona infractora reconegui la seva responsabilitat en la comissió de la falta, així com les conseqüències de la seva conducta per a la persona o persones afectades, i per a la comunitat universitària.

d) Que, si és el cas, la persona infractora mostri disposició per a restaurar la relació amb la persona o persones afectades per la infracció. Aquesta restauració es facilitaria sempre que les persones afectades prestin el seu consentiment de manera expressa.

4. La durada de les mesures substitutives s’ha d’especificar a la resolució que posa fi al procediment i no pot ser superior, en cap cas, a sis mesos. Per concretar dita durada s’ha de respectar el principi de proporcionalitat i individualització de les sancions.

5. La resolució que posa fi al procediment disciplinari ha de determinar els mecanismes que garanteixin el compliment efectiu d’aquestes mesures substitutives de caràcter educatiu i recuperador.

Article 11. Altres mesures

1. A més d’imposar les sancions que corresponguin, la resolució del procediment disciplinari pot declarar l’obligació, en el termini que s’estableixi, de restituir les coses o retornar-les al seu estat anterior i/o indemnitzar els danys per una quantia igual al valor dels béns destrossats o el deteriorament causat, així com els perjudicis causats.

2­. Les indemnitzacions que s’estableixin tenen la naturalesa de crèdit de dret públic i l’import es pot exigir pel procediment de constrenyiment.

Article 12. Principis del procediment disciplinari

El procediment disciplinari es regeix pels principis següents:

a) En cap cas no es pot imposar una sanció sense que s’hagi tramitat el procediment necessari.

b) El procediment ha d’establir la separació deguda entre la fase instructora i la sancionadora, que s’han d’encomanar a òrgans diferents.

c) S’ha d’ajustar als principis d'eficàcia, celeritat i economia processal, amb ple respecte als drets i les garanties de defensa de la persona presumptament responsable.

d) Al llarg de tot el procediment, la persona presumptament responsable pot ser assistida per una persona de la seva elecció, a qui l’instructor o instructora ha de tenir al corrent del desenvolupament del procediment.

e) Quant als casos que inclouen conductes que poden constituir violència, discriminació o assetjament, són aplicables els principis que preveu l’article 4.4 de la Llei 3/2022 de convivència universitària. En aquests casos també cal garantir mesures adequades i eines oportunes per a l’acompanyament psicològic i jurídic de les víctimes. S’ha de promoure que aquest acompanyament el facin, preferentment, persones del mateix sexe de la víctima si aquesta ho manifesta així, aplicant els protocols específics corresponents.

Article 13.  Informació i actuacions prèvies al procediment disciplinari

Abans d’iniciar un procediment disciplinari, el rector o rectora pot acordar l’obertura d’un període d’informació o actuacions prèvies d’acord amb l’article 55 de la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú de les administracions públiques.  

Article 14. Mesures provisionals

1. Abans d’iniciar un procediment disciplinari, el rector o rectora, d’ofici o a instància de part, pot, en casos d’urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, adoptar de manera motivada les mesures provisionals que siguin necessàries i proporcionades.

Les mesures provisionals han de ser confirmades, modificades o aixecades en l’acord d’iniciació del procediment, el qual s’ha de fer efectiu dins dels quinze dies següents a la seva adopció i pot ser objecte del recurs que sigui procedent. En tot cas, les mesures esmentades quedaran sense efecte si no s’inicia el procediment dins d’aquest termini o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés sobre aquestes.

2. En qualsevol moment del procediment disciplinari, l’instructor o instructora pot, de manera motivada, adoptar les mesures provisionals que consideri necessàries per evitar el manteniment dels efectes de la falta i assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.

3. L’adopció de les mesures esmentades pot tenir lloc d’ofici o a sol·licitud de les persones possiblement afectades.

4. Aquestes mesures tenen caràcter temporal, han de ser proporcionades i es poden ajustar, de manera motivada, si es produeixen canvis en la situació que en va justificar l’adopció. En tot cas, s’extingeixen amb l’eficàcia de la resolució que posi fi al procediment.

5. L’adopció de mesures provisionals no suposa prejutjar sobre el resultat del procediment.

Article 15. Procediment disciplinari

El rector o rectora és la persona competent per a exercir la potestat disciplinària, que pot delegar d’acord amb l’establert a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de regim jurídic del sector públic.

El procediment disciplinari es desenvolupa en les fases següents, d’acord amb l’article 19 de la Llei de convivència universitària i el que estableixin, si escau, la legislació catalana i la normativa de la Universitat:

a) El procediment disciplinari sempre l’inicia el rector o rectora d’ofici –bé per iniciativa pròpia, a petició raonada d’un altre òrgan o per denúncia– per mitjà de la corresponent resolució d’incoació, en la qual també ha de nomenar l’instructor o instructora. Quan ho exigeixi la complexitat o transcendència dels fets que cal investigar, es pot nomenar un secretari o secretària, que haurà de tenir necessàriament la condició de funcionari.

L’acord d’incoació del procediment ha de contenir, com a mínim: (i) la identificació de la persona o persones presumptament responsables; (ii) els fets, exposats succintament, i la seva possible qualificació i la sanció que els podria correspondre; (iii) la designació de l’instructor o instructora amb indicació expressa del règim d’abstenció o recusació; (iv) l’òrgan competent per a la resolució del procediment; i (v) la indicació del dret a formular al·legacions i a l’audiència, el termini per exercir-lo, i el requeriment perquè les persones involucrades en el procediment manifestin la seva voluntat d’acollir-se, si escau, al procediment de mediació.

L’acord d’incoació del procediment s’ha de notificar a la persona o persones interessades i comunicar-ho a l’instructor o instructora i si escau, al secretari o secretària.

b) L’instructor o instructora ordena la pràctica d’aquelles diligències que siguin adients per a la determinació i comprovació dels fets i, en particular, d’aquelles proves que puguin conduir a aclarir-los i determinar-ne les responsabilitats susceptibles de sanció.

Quan es consideri, de la instrucció del procediment, que el fet podria ser constitutiu de delicte, se suspendrà la tramitació i es posarà en coneixement del Ministeri Fiscal.

Com a primeres actuacions, l’instructor o instructora pren declaració a la persona o persones presumptament responsables i enllesteix totes aquelles diligències que es dedueixin de la comunicació o denúncia que ha motivat la incoació del procediment i d’allò que s’hagi al·legat en la declaració abans esmentada.

Les parts disposen d’un termini de deu dies per aportar les al·legacions, documents o informació que considerin convenients i, si escau, proposar proves i concretar els mitjans de què pretenen valdre’s. En vista de les al·legacions presentades i les proves proposades, l’instructor o instructora pot fer d'ofici les actuacions necessàries per a la determinació dels fets que puguin constituir infracció, tot aplegant la informació i les dades que puguin resultar rellevants.

Si, a la vista de les actuacions dutes a terme, l’instructor o instructora considera que no hi ha indicis de la comissió d’una falta, o no ha estat possible determinar la identitat de cap possible persona responsable, escau proposar l’arxivament de l’expedient.

c) Conclosa la pràctica de les proves, si les parts no han manifestat oportunament la voluntat d’acollir-se a un procediment de mediació, l’instructor o instructora formula el plec de càrrecs corresponent. Per contra, en cas que les parts sí que hagin manifestat oportunament la voluntat d’acollir-se a un procediment de mediació, i d’acord amb allò que disposin les Normes de convivència de la UPF o normativa que les substitueixi, l’instructor o instructora tramet l’expedient a la Comissió de Convivència de la Universitat. Aquesta Comissió ha de decidir si la mediació és procedent, o bé si retorna l’expedient a l’instructor o instructora perquè en formuli el plec de càrrecs corresponent.

En cas que la Comissió acordi que la mediació és procedent, cal comunicar-ho a les parts i el procediment disciplinari se suspèn. Si, en el marc del procediment de mediació endegat, s’arriba a un acord, l’instructor o instructora ha d’arxivar l'expedient; en cas contrari, continua amb la tramitació del procediment i en formula el plec de càrrecs corresponent.

d) El plec de càrrecs ha d’incloure els fets imputats amb expressió de la falta presumptament comesa i de les sancions que puguin ser aplicables i, si escau, l’acord de manteniment o aixecament de les mesures provisionals. Aquest plec de càrrecs es notifica a la persona o persones presumptament responsables, que disposen d’un termini de deu dies per formular-hi al·legacions, aportar els documents i informacions que considerin oportuns per a la seva defensa, i proposar la pràctica de proves. Un cop sigui contestat el plec o transcorregut el termini sense que ho sigui, l’instructor o instructora pot acordar la pràctica de les proves que consideri oportunes i ha de donar audiència a la persona interessada en un termini de deu dies.

e) A continuació, i dins dels deu dies següents, l’instructor o instructora formula la seva proposta de resolució, en la qual s’han de fixar els fets de manera motivada, amb una especificació dels que es considerin provats i la seva exacta qualificació jurídica, i s’ha de determinar la infracció que constitueixen i la persona o persones que en són responsables. A més, cal  especificar la sanció que es proposa que s’imposi. També, si escau, les mesures provisionals que es puguin haver adoptat. Si, a parer de l’instructor o instructora, no hi ha infracció o responsabilitat, escau proposar l’arxivament de l’expedient.

La proposta de resolució es notifica a la persona inculpada, qui té un termini de deu dies per al·legar davant l’instructor o instructora tot allò que consideri convenient en defensa seva i per aportar els documents i la informació que estimi pertinents i que no hagi pogut aportar en el tràmit anterior. Finalitzat el termini d’al·legacions, tant si se n’han formulat com no, l’instructor o instructora remet la proposta al rector o rectora.

El rector o rectora ha de resoldre en un termini de deu dies i pot retornar l’expedient a l’instructor o instructora per a la pràctica de diligències que siguin imprescindibles per a la resolució. En el supòsit que el rector o rectora consideri que la infracció o la sanció pugui ser més greu que la determinada en la proposta de resolució, cal notificar-ho a la persona inculpada perquè aporti totes les al·legacions que consideri convenients en un termini de quinze dies.

La resolució que posa fi al procediment disciplinari ha de ser motivada i ha de decidir totes les qüestions plantejades per les persones interessades i les altres que resultin del procediment.

f) El procediment pot finalitzar per la resolució sancionadora, l’arxivament, la declaració de caducitat, el desistiment de la Universitat o la impossibilitat material per causes sobrevingudes. En el cas que la persona infractora reconegui voluntàriament la seva responsabilitat es pot resoldre el procediment amb la imposició de la sanció que correspongui.

g) Per als casos en què, a parer de l’instructor o instructora, hi ha elements suficients per considerar que els fets poden ser qualificats com a falta lleu, es pot preveure un procediment abreujat o simplificat, amb reducció dels terminis i simplificació dels tràmits. Aquest procediment es regula a l’article 16 d’aquest Reglament.

h) La resolució, que posa fi a la via administrativa, ha d'expressar els recursos que s’hi poden presentar, l’òrgan administratiu o judicial davant el qual s’han de presentar i el termini per interposar-los d’acord amb el que disposa la Llei 39/2015 i, si escau, la normativa de desenvolupament d’àmbit català.

i) Si resulta, de la resolució sancionadora, que la persona infractora ha obtingut fraudulentament un títol oficial expedit per la Universitat, aquesta ha de declarar d’ofici la nul·litat de dit acte en els termes de la revisió d’ofici prevista per la Llei 39/2015.

Article 16. Tramitació simplificada del procediment disciplinari

1. Quan l’instructor o instructora consideri que hi ha elements suficients per qualificar els fets objecte del procediment disciplinari com a falta lleu, pot proposar-ne la tramitació simplificada al rector o rectora, d’acord amb el que preveuen l’article 96.5 i següents de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. Els procediments administratius tramitats de manera simplificada es resolen en un termini màxim de trenta dies, a comptar des del dia següent a la data en què es notifica a la persona o persones interessades l’acord de tramitació simplificada, llevat d’aquells casos en què restin menys dies de termini en la tramitació ordinària.

3. Els tràmits que ha de contenir la tramitació simplificada són els següents:

a. Inici del procediment d’ofici, en què s’han de qualificar els fets que hi han donat lloc i que s’han de notificar a les persones interessades.

b. Al·legacions formulades per les persones interessades en un termini de 5 dies hàbils.

c. Tràmit d’audiència.

d. Resolució del rector o rectora.

Article 17. Termini màxim de resolució.

El termini màxim per resoldre i notificar la resolució sancionadora expressa és de sis mesos a comptar des de la data de la resolució d'incoació. Si venç el termini màxim per resoldre el cas sense que s'hagi dictat i notificat la resolució expressa, això comporta la caducitat del procediment, que no produeix per si sola la prescripció de la falta.

Article 18.  Prescripció

1. Les faltes molt greus prescriuen als tres anys; les greus als dos anys, i les lleus als sis mesos.

2. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen als tres anys; les greus als dos anys, i les lleus a l'any.

3. El termini de prescripció de les faltes comença a comptar des que la falta s'hagi comès o el dia que cessi la seva comissió, en cas de faltes continuades. El termini de prescripció de les sancions s’inicia des de la fermesa de la resolució sancionadora.

Article 19. Extinció de la responsabilitat disciplinària

La responsabilitat disciplinària s’extingeix per les causes següents:

a) Per compliment de la sanció.

b) Per prescripció de la falta o de la sanció.

c) La pèrdua de la vinculació de l’estudiant amb la universitat.

d) Per mort de la persona infractora.

Article 20. Execució de les sancions

1. Les sancions s'han de complir en els termes i terminis indicats a la resolució.

2. El rector o rectora, d'ofici o a instància de la persona sancionada, i sempre que existeixi causa fonamentada, pot acordar-ne la suspensió temporal per un període inferior al de prescripció de les sancions.

Disposició derogatòria única. Derogacions.

Amb l’entrada en vigor del present Reglament queda derogat el Règim disciplinari dels estudiants de la Universitat Pompeu Fabra aprovat per acord del Consell de Govern de 18 de juliol de 2012 i qualsevol disposició que tingui un rang igual o inferior que s’oposi al que estableix aquest Reglament.

Data de publicació: 28 d'abril de 2026