Acord de Consell de Govern de 28 d'abril del 2021

El títol II del Codi Ètic de la Universitat Pompeu Fabra, aprovat per acord del Consell de Govern del 8 de juliol del 2020, recull els principis als quals s’adhereixen les persones que formen part de la comunitat universitària en les seves actuacions. Aquests principis són els següents: integritat, llibertat acadèmica, responsabilitat, honradesa, igualtat, privacitat i confidencialitat, respecte i sostenibilitat.

És ben cert que l’assumpció d’aquests principis és el primer pas necessari per a la constitució d’un marc d’integritat que garanteixi unes relacions interpersonals i una gestió pública que pugui satisfer els interessos comuns. Ara bé, ja des de l’inici dels treballs de revisió del text del Codi, va haver-hi la voluntat d’evitar que aquest text esdevingués una mera declaració de principis. Per això, la Universitat es va comprometre a activar uns mecanismes de garantia i compliment, que van ser establerts al Codi Ètic mateix: la constitució de la Comissió d’Integritat i la creació de la Línia Ètica.

En aquest sentit, la Normativa reguladora de la Comissió d’Integritat va ser aprovada per acord del Consell de Govern de 9 de desembre del 2020 i modificada per acord del Consell de Govern de 28 d’abril del 2021 per a la creació de la Comissió Permanent de la Comissió d’Integritat, com a òrgan competent per a la presa d’acords relatius a les comunicacions tractades per mitjà de la Línia Ètica. La consolidació del marc d’integritat va molt més enllà de la necessitat d’enfortir les relacions amb la ciutadania i promoure la confiança en les administracions públiques. És imprescindible, en qualsevol sistema d’integritat, l’existència d’un instrument que permeti que qualsevol persona, de manera confidencial, pugui comunicar conductes que s'hagin esdevingut en el si de la seva organització que, per acció o omissió, puguin ser presumptament reprovables pel fet de ser contràries al dret o als principis i valors ètics i a les regles de conducta exigibles a les persones i, sobretot, a aquelles que tenen la condició de servidors públics.

Alhora, com a mecanisme per promoure i fomentar l’ús d’aquesta eina de comunicació, és totalment necessari garantir-ne la màxima protecció, no tan sols amb la confidencialitat, sinó també amb l’anonimat del comunicant, garantia d’anonimat ja acceptada en diverses sentències (la més recent, la Sentència del Tribunal Suprem 35/2020, de 6 de febrer) i pel Ministeri Fiscal, que ho percep com a vehicle idoni de transmissió de la notitia criminis que justifica la incoació d'ofici de les actuacions indagatòries d'aquella institució, d'acord amb la lnstrucció núm. 3/1993, de 13 de març, de la Fiscalia General de l'Estat.

Així mateix, aquesta protecció efectiva de les persones alertadores també ha estat reconeguda per la Directiva (UE) 2019/1937, de 23 d'octubre de 2019, del Parlament Europeu i el Consell, relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del dret de la Unió, la qual ha de ser transposada pels estats membres en el termini de dos anys (desembre de 2021). Aquesta norma comunitària europea respon a la necessitat i al deure públic de protegir les persones alertadores davant de possibles represàlies. Específicament, aquesta Directiva estableix l'obligatorietat de disposar de canals interns d'alerta a totes les institucions públiques amb la finalitat de garantir el respecte a les normes de contractació pública, imposa la protecció en tot cas de la identitat de la persona comunicant, i introdueix la possibilitat de les comunicacions (o alertes) anònimes en l'àmbit material de la Directiva.

Per establir la Línia Ètica, la UPF ha pogut comptar amb l’experiència d’algunes institucions públiques del nostre entorn que ja han posat en funcionament instruments semblants. En particular, cal destacar el suport i assessorament que ha rebut la Universitat per part de l’Ajuntament de Barcelona, el qual compta des de l’any 2017 amb una Bústia ètica i de bon govern, que també ofereix la garantia d’anonimat al seus comunicants.

Tenint en compte tot aquest context, aquesta normativa té l’objectiu de crear i de regular el funcionament de la Línia Ètica de la Universitat Pompeu Fabra com un canal bidireccional que permeti a qualsevol persona comunicar totes aquelles conductes contràries als principis o regles ètiques i de bon govern, amb plena garantia de la confidencialitat i, en cas que ho sol·liciti la persona alertadora, de l’anonimat. El procediment de tractament de la comunicació es pot sintetitzar en les fases següents: (i) recepció de la comunicació i trasllat a l’òrgan gestor; (ii) ponderació de la comunicació per part de l’òrgan gestor; (iii) proposta d’admissió o inadmissió de l’òrgan gestor; (iv) trasllat de la proposta d’admissió o no a la Comissió Permanent; (v) si resulta admesa per la Comissió Permanent, comprovació dels fets recollits a la comunicació per part de l’òrgan gestor; (vi) proposta d’acord final segons els resultats obtinguts; (vii) trasllat a la Comissió d’Integritat, i (viii) acord final de la Comissió d’Integritat.

És important destacar que les comunicacions presentades a través d’aquest canal no comporten l’inici d’un procediment administratiu i, per tant, les persones alertadores no poden exercir els drets de persones interessades en un procediment administratiu. Les persones que tinguin aquesta finalitat hauran de presentar la sol·licitud o la denúncia corresponent de conformitat amb la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, i amb la normativa estatal administrativa d’aplicació.

De la mateixa manera, tal com ja preveu la Normativa de la Comissió d’Integritat, que estableix expressament la coordinació d’aquesta Comissió amb el síndic de greuges de la UPF, la creació de la Línia Ètica es fa sense perjudici de l’actuació del síndic de greuges. D’acord amb els Estatuts de la UPF i amb el seu Reglament, el síndic de greuges s'encarrega de defensar els drets de tots els membres de la comunitat universitària i de garantir el compliment de tot allò que disposen els Estatuts de la Universitat i les seves normes de desenvolupament, i amb aquesta finalitat, pot supervisar les activitats de l’administració de la Universitat. La nova normativa tampoc no limita l’actuació de qualsevol altre organisme o institució creat estatutàriament o legalment i que impacti en la supervisió de l’actuació de la Universitat.

En aquest mateix sentit, la Línia Ètica és un instrument per fomentar la integritat en la gestió pública i per prevenir les conductes contràries al marc d’integritat, però que en cap cas no pretén substituir altres procediments. Per això, la Línia Ètica es crea sense perjudici de les actuacions d’altres instruments ja existents a la UPF per a l'exercici de drets, com poden ser a títol enunciatiu i en cap cas limitatiu o excloent, (i) el Protocol per prevenir i solucionar conflictes en matèria de violència masclista, homofòbia, bifòbia o transfòbia, aprovat per acord del Consell de Govern d’11 d’abril del 2018; (ii) l’exercici del dret d’accés a la informació pública; (iii) l’exercici de drets sobre dades personals tractades per la Universitat; (iv) la formulació de suggeriments, queixes o felicitacions sobre els serveis que presta la Universitat, o (v) –tal com ja s’ha esmentat– el plantejament de queixes o consultes al síndic de greuges de la UPF.

Finalment, en l’àmbit universitari, no hi ha hagut encara cap institució al nostre país que hagi emprès una iniciativa amb aquestes característiques (canal d’alertes, denúncies o comunicacions amb opció a la garantia d’anonimat). Amb l’adopció d’aquesta normativa, a més de regular i posar en funcionament la Línia Ètica, la UPF assumeix el rol actiu que li correspon, com a institució científica i educativa, en una societat democràtica. Per això, la Universitat es compromet a promoure públicament la difusió i l’ús d’aquest instrument (o d’altres de semblants), a contribuir a les bones pràctiques en la lluita contra la corrupció i a participar en xarxes d’institucions públiques a favor de la integritat, la transparència i el bon govern.

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta normativa és crear i regular el funcionament de la Línia Ètica de la Universitat Pompeu Fabra.

Article 2. Definició i objectius de la Línia Ètica.

1. La Línia Ètica és un canal bidireccional de comunicació electrònica al servei de la comunitat universitària i de la ciutadania en general per comunicar conductes al si de la Universitat Pompeu Fabra que puguin resultar contràries al dret, al Codi Ètic i als principis o regles ètiques i de bon govern comunament establertes, amb l’objectiu de garantir que la gestió de la Universitat es desenvolupi amb un respecte total als valors de qualitat democràtica i de bona administració en un context de millora contínua en la qualitat dels serveis públics.

2. Els objectius de la Universitat amb l’establiment de la Línia Ètica són els següents:

  1. Fomentar i millorar el bon govern i les bones pràctiques en la gestió pública.
  2. Afavorir que es compleixin els principis o regles ètiques i de bon govern i administració que han de seguir totes les persones que integren la comunitat universitària: el personal docent i investigador, el personal d'administració i serveis i el col·lectiu d'estudiants, així com també qualsevol altra persona que participi en l’activitat de la nostra institució.
  3. Contribuir a fomentar les conductes indicades anteriorment, prioritzant la prevenció per sobre de les conductes reactives.
  4. Promoure la col·laboració entre la Universitat Pompeu Fabra i les persones per avançar en la incorporació dels valors ètics en la gestió pública.
  5. Promoure públicament la difusió i l’ús d’instruments com la Línia Ètica i participar en xarxes d’institucions públiques a favor de la integritat, transparència i el bon govern.

3. Definicions i conceptes:

  • Comunicació: alerta emesa per qualsevol persona a través del canal de la Línia Ètica, on es reculli una informació sobre accions contràries al dret, al Codi Ètic i als principis o regles ètiques i de bon govern comunament establertes.
  • Comunicant: persona que, considerant que té informació sobre accions dutes a terme en el marc d’actuacions UPF contràries a la integritat de la gestió pública i al bon govern, comuniqui una alerta mitjançant el procediment establert a la present normativa.
  • Receptor: persona o persones adscrites a l’òrgan gestor que s’encarreguen de rebre i gestionar les comunicacions rebudes a través de l’aplicació de la Línia Ètica.
  • Administrador de l’aplicació: persona o persones que s’encarreguen d’assignar permisos als receptors i determinar el nivell de visibilitat de les comunicacions dins l’aplicació.
  • Comprovació de les comunicacions: conjunt d’actuacions dutes a terme per l’òrgan gestor de la Línia Ètica per tal de comprovar i, si escau, complementar, la informació continguda en una comunicació a fi d’elaborar una proposta d’acord en relació amb aquesta.
  • Ponderació de les comunicacions: avaluació de la versemblança i fonamentació de la comunicació. Consistirà en una ponderació entre la informació obtinguda i l’afectació sobre tercers, en termes de formular una proposta d’admissió o inadmissió que serà elevada a la Comissió Permanent.
  • Comissió Permanent: comissió delegada de la Comissió d’Integritat, formada i amb les funcions que s’estableixen a l’article 5bis de la Normativa reguladora de la Comissió d’Integritat.


Article 3. Àmbit d’aplicació subjectiu

1. Pot fer comunicacions qualsevol persona, més enllà dels membres de la comunitat universitària de la UPF.

2. Les comunicacions s’han de referir a accions o omissions que es produeixin en l’àmbit de la Universitat Pompeu Fabra constituït per l’actuació de:

  1. Qualsevol persona membre de la comunitat universitària: del personal docent i investigador, del personal d'administració i serveis i del col·lectiu d'estudiants.
  2. Institucions o empreses que contractin o que col·laborin amb la UPF, quan així ho disposi el contracte o conveni corresponent o ho aprovin els seus òrgans de govern, en les seves relacions amb la Universitat i amb les persones, en el marc de l’execució del contracte corresponent.
  3. Les persones i les entitats que rebin subvencions de la Universitat, quan així ho disposi el conveni o les bases reguladores, en el marc de l’actuació subvencionada per la Universitat.
  4. Els organismes, les entitats i les societats on sigui present la UPF i que s’adhereixin voluntàriament a la Línia Ètica.

3. Les comunicacions efectuades a la Línia Ètica en cap cas comporten l’inici d’un procediment administratiu, ni tampoc tenen l’efecte de presentació al Registre General de la Universitat Pompeu Fabra. Les persones que comuniquen fets mitjançant la Línia Ètica no poden exercir els drets de les persones interessades en un procediment administratiu.

Article 4. Òrgan responsable de gestionar la Línia Ètica

1. Correspon al gerent, d’acord amb el rector o rectora, nomenar l’òrgan responsable de gestionar la Línia Ètica.

2. L’òrgan gestor actua amb independència funcional sense que pugui estar sotmès a ordres jeràrquiques que en condicionin l'actuació, especialment pel que fa al manteniment de la confidencialitat de les dades que tracti.

3. L’òrgan gestor i les persones que hi estan adscrites han de desenvolupar les funcions vinculades a la gestió de la Línia Ètica amb compliment del deure de secret, que es manté un cop hagin cessat en aquestes funcions.

Article 5. Funcions de l’òrgan gestor i els seus membres

1. Són funcions de l’òrgan gestor:

  1. Fer les tasques de ponderació i de comprovació en relació amb les comunicacions que li siguin assignades.
  2. Garantir la confidencialitat a les persones que presentin una comunicació a través de la Línia Ètica, i protegir-les en els seus drets per tal que no se’n puguin derivar perjudicis per a qui formula la comunicació de bona fe.
  3. Garantir la confidencialitat i atorgar la deguda protecció de les persones al servei de la Universitat en el procés de comprovació dels fets. La garantia de confidencialitat no impedeix la cessió de les dades que requereixin els jutjats i tribunals en exercici de la seva funció jurisdiccional, o la fiscalia en exercici de les facultats d'investigació.
  4. Una vegada acabada la comprovació d’una comunicació, formular una proposta d’acord sobre l’admissió o no admissió a la Comissió Permanent.
  5. Donar el suport necessari per a l’elaboració de la memòria anual sobre el funcionament i la gestió de la Línia Ètica, que la Comissió Permanent presentarà davant la Comissió d’Integritat.

2. Són funcions de la persona responsable de l’òrgan gestor de la Línia Ètica:

  1. Nomenar l’equip de persones que actuaran com a receptors de la Línia Ètica.
  2. Nomenar la persona o persones que actuaran com a administradors de l’aplicació de la Línia Ètica.
  3. Coadjuvar el receptor encarregat de fer el seguiment d’una comunicació.
  4. Garantir que les persones gestores i administradores de l’aplicació Línia Ètica puguin fer la seva tasca amb normalitat, amb els mitjans necessaris i garantint la confidencialitat de les comunicacions, tot protegint-les en els seus drets per tal que no se’n puguin derivar perjudicis amb motiu de l’exercici de les seves funcions.

3. Són funcions de les persones administradores de l’aplicació Línia Ètica:

  1. Assignar els permisos a les persones que hagin de ser receptores de l’aplicació Línia Ètica, seguint les indicacions de la persona responsable de l’òrgan gestor.
  2. Fer la seva tasca garantint la confidencialitat de les comunicacions.

Article 6. Relacions amb el Síndic de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra i altres mecanismes de defensa dels drets davant la Universitat

1. La regulació de la Línia Ètica es fa sense perjudici de l’actuació del Síndic de Greuges de la UPF. Tampoc limita l’actuació de qualsevol altre organisme o institució creat estatutàriament o legalment i que impacti en la supervisió de l’actuació de la Universitat.

2. La creació de la Línia Ètica es fa sense perjudici de l’actuació d’altres bústies o mecanismes d’exercici de drets dels quals la Universitat disposa, com poden ser a títol enunciatiu i en cap cas limitatiu o excloent, l’exercici d’un dret d’accés a la informació pública, l’exercici de drets sobre dades personals tractades per la Universitat, la formulació d’un suggeriment o queixa o la formulació d’una denúncia en matèria de violència masclista, homofòbia, bifòbia i transfòbia.

3. En el cas de rebre’s una comunicació que correspongui ser atesa per algun dels altres mecanismes d’exercici de drets dels quals la Universitat disposa, l’òrgan gestor de la Línia Ètica, previ acord de la Comissió Permanent, en donarà trasllat, amb garantia de confidencialitat, o indicarà al comunicant quina és la via de tramitació més adequada per a la seva comunicació, en funció de les característiques d’aquesta.

Article 7. Principis generals i regles d’ús

La presentació i la gestió de les comunicacions han de respectar els principis generals i regles d’ús següents:

  1. La UPF vetllarà perquè les comunicacions que es facin mitjançant la Línia Ètica es puguin fer de manera confidencial i anònima, sense que se’n puguin derivar conseqüències lesives per a l’esfera personal o professional del comunicant, sens perjudici del que es preveu en l’apartat següent.
  2. Seran objecte de comprovació totes les comunicacions que es presentin, llevat que se n’evidenciï la falta de fonament; en tal cas s’arxivaran. Si es fan amb ple coneixement de la seva falsedat o faltant de manera temerària a la veritat, tampoc no seran objecte d’investigació i la Universitat podrà promoure els mecanismes destinats a materialitzar les conseqüències civils, penals o disciplinàries previstes en el nostre ordenament jurídic, i en qualsevol cas farà l’oferiment d’accions que correspongui a qui s’atribueix la conducta comunicada.
  3. La UPF empararà les persones a qui s’hagin encarregat la gestió de la Línia Ètica i la tramitació de les comunicacions en l’exercici legítim de les seves funcions.
  4. Es garanteix la confidencialitat en la gestió de la Línia Ètica. La garantia de confidencialitat no impedeix la cessió de les dades que requereixin els jutjats i tribunals en exercici de la seva funció jurisdiccional, o la fiscalia en exercici de les facultats d’investigació.
  5. Totes les comunicacions entre el comunicant i l’òrgan gestor s’han de poder fer mitjançant l’aplicació de gestió de la Línia Ètica.


Article 8. Drets i obligacions de la persona que presenta la comunicació

Sens perjudici del que preveu aquesta disposició normativa a través d’articles concordants, la persona que presenta la comunicació té els drets i les obligacions que es relacionen a continuació.

1. Drets. La persona que fa la comunicació té dret:

  1. A un canal segur de comunicació que garanteixi l’anonimat i la confidencialitat de les comunicacions. 
  2. A la protecció eficaç de la seva intimitat, privacitat i anonimat, sense que es pugui revelar en cap moment, de manera directa o indirecta, la seva identitat. Aquest dret també s’estén als possibles testimonis que intervinguin en la comprovació dels fets comunicats. 
  3. A la protecció eficaç de la seva integritat laboral, sense que puguin patir represàlies, discriminació, ni qualsevol altra conseqüència professional que impliqui assetjament o qualsevol efecte negatiu per raó de la comunicació formulada. 
  4. A fer comprovar els fets comunicats, sempre que responguin als requeriments que preveu l'article 14 d'aquesta normativa.

La Universitat vetllarà especialment per l’efectivitat d’aquests drets quan la comunicació es faci explicitant de qualsevol manera la identitat de qui la formula. 

2. Obligacions. La persona que fa la comunicació està obligada al següent:

  1. A descriure de la manera més detallada possible la conducta que comunica i a proporcionar tota la documentació disponible sobre la situació que comunica, o indicis objectius per obtenir les proves, sense poder endegar actuacions fonamentades tan sols en opinions.
  2. A tenir una creença raonable sobre la certesa i veracitat de la informació que comunica i no formular comunicacions amb mala fe o abús de dret. La persona que comuniqui fets vulnerant el principi de bona fe o amb abús de dret, pot incórrer en responsabilitat civil, penal i administrativa.

Article 9. Drets i obligacions de la persona a qui s’atribueix la conducta comunicada

Sens perjudici del que preveu aquesta normativa a través d’articles concordants, les persones a les quals s’atribueixi alguna responsabilitat sobre la conducta eventualment contrària al dret, als principis o regles ètiques i de bon govern tenen els drets i les obligacions que es relacionen a continuació.

1. Drets. Les persones indicades en aquest article tenen dret al següent:

  1. A la presumpció de l’actuació de la conducta.
  2. A la màxima reserva en les tasques de ponderació i comprovació de fets i, en general, en tota la gestió de la Línia Ètica.
  3. A ser informades de l’admissió d’una comunicació que els afecti, llevat que, de manera motivada i d’acord amb el principi de proporcionalitat, calgui mantenir el secret en benefici de la comprovació dels fets. 
  4. Que no es formuli cap recomanació, ni s’emetin conclusions que, de manera directa o indirecta, continguin referències nominals mentre no hagin tingut oportunitat real de conèixer els fets comunicats i de deixar constància del seu parer. 
  5. Que no s’informi ningú, ni se cedeixin les dades mentre l’anàlisi dels fets no faci palesa la versemblança o la seguretat de la realització de la conducta comunicada. La comunicació de dades a l’autoritat judicial o disciplinària competent no exigeix la comunicació prèvia a la persona eventualment responsable.

2. Les persones eventualment responsables de la conducta comunicada seran convidades a col·laborar per comprovar els fets aportant la informació i la documentació de què disposin i que requereixi l’òrgan gestor de la Línia Ètica.

Article 10. Contingut de les comunicacions

1. Les comunicacions descriuran els fets i les circumstàncies amb el detall suficient per facilitar la identificació de l'acció o l'omissió, per la qual cosa és obligatori emplenar amb el màxim de detall el camp destinat a descriure la conducta contrària al dret o als principis o regles ètiques i de bon govern.

2. Els camps identificatius de la persona que presenta la comunicació, així com els relatius a la seva adreça física i electrònica tenen caràcter opcional, i no són un requisit exigible per a la presentació de comunicacions.

3. Les comunicacions no comporten, en cap cas, la formulació d'un recurs administratiu, ni l'exercici de qualsevol acció o reclamació a la qual tinguin dret les persones que les formulen.

Article 11. Manera de presentació i seguiment de les comunicacions

Les comunicacions es faran preferentment de manera telemàtica en format electrònic mitjançant l’aplicació de gestió de la Línia Ètica que la UPF posa a disposició de la ciutadania. El comunicant podrà escollir identificar-se o no davant la Universitat, preservant-se en tot cas la seva confidencialitat.

L’aplicació de gestió de la Línia Ètica ha de permetre la generació d’un codi de registre aleatori, o procediment equivalent, que faciliti l’intercanvi anònim d’informació amb el comunicant.

Article 12. Admissió de les comunicacions

1. Totes les comunicacions que es presentin a través dels mitjans permesos per l’article 11 d’aquesta normativa seran ponderades per l’òrgan gestor.

2. En el cas que una comunicació no contingui informació suficient per ponderar la situació, l'òrgan gestor podrà sol·licitar, en un termini màxim de 5 dies, informació addicional. El comunicant disposarà de 10 dies com a màxim per aportar la informació requerida.

3. Una vegada realitzada la ponderació prèvia i en un termini màxim de 20 dies des de la recepció de la comunicació, l’òrgan gestor haurà de proposar a la Comissió Permanent l’admissió o no de la comunicació.

La Comissió Permanent haurà d’acordar en un termini màxim de 5 dies, a comptar des de la recepció de la proposta de l’òrgan gestor, l’admissibilitat o no i la determinació de l’inici de les actuacions de comprovació, la remissió a l’òrgan competent o l’arxivament de la comunicació.

4. No s’admetran les comunicacions que:

  1. Resultin mancades de fonament o notòriament falses.
  2. Passats 20 dies des de la primera notificació no s’hagi obtingut una descripció suficientment detallada i objectiva de la conducta que possibiliti identificar la conducta, el fet o els responsables de l'acció o omissió objecte de comunicació.
  3. Recullin actuacions fonamentades únicament en opinions.
  4. No siguin competència de l’òrgan gestor.
  5. Evidenciïn de manera manifesta l’existència d’una infracció administrativa o un il·lícit penal, cas en què se suspendran les actuacions de comprovació i se’n donarà compte a l’òrgan competent vetllant per evitar que es produeixi la prescripció.
  6. Incompleixin qualsevol de les condicions fixades en aquesta normativa.

5. La Comissió Permanent encarregarà a un membre de l’òrgan gestor l’execució de les tasques de comprovació dels fets, i podrà designar per a cada cas concret a un membre de la Comissió d’Integritat o a un expert extern per a l’assessorament a l’òrgan gestor en aquesta comprovació.

Article 13. Comprovació de les comunicacions

1. Un cop admesa la comunicació, l’òrgan gestor comprovarà els fets mitjançant les tasques d’investigació que siguin procedents, com poden ser a títol enunciatiu, i en cap cas limitatiu o excloent, la realització d’entrevistes, la consulta i anàlisi d’expedients o documentació, el requeriment d’informació o la petició de l’emissió d’informes interns o externs.

2. La descripció dels fets es contrastarà amb la persona, el servei o la unitat a la qual s’atribueixin.

3. L’actuació de comprovació es farà d’acord amb els principis de congruència, necessitat, proporcionalitat, celeritat i eficàcia, respectant en tot cas el principi de màxima confidencialitat.

4. En el cas que s’hagi designat un assessor en la comprovació dels fets, aquest assistirà l’òrgan gestor en tot allò que aquest requereixi. L’assessor podrà participar en les entrevistes que es decideixin dur a terme, si així s’estima oportú.

Article 14. Obligació de col·laboració en les tasques de comprovació

Tots els membres de la comunitat universitària de la UPF i les persones físiques i jurídiques adherides d’acord amb l’àmbit d’aplicació objectiu d’aquesta normativa, estan obligats a col·laborar amb l’òrgan gestor en la comprovació dels fets.

Article 15. Durada de les tasques de comprovació

Les tasques de comprovació es faran en el termini més breu possible, i sempre tenint en compte que, tal com s’estableix a l’article 17, la finalització de l’expedient haurà de realitzar-se com a màxim en el termini de tres mesos des de la recepció de la comunicació.

Article 16. Resultats de les tasques de comprovació

Un cop fetes les tasques de comprovació procedents, l’òrgan gestor formularà una proposta d’acord a la Comissió d’Integritat, la qual podrà contenir una o diverses de les actuacions possibles següents:

  1. La formulació de recomanacions, i mesures de millora en la gestió pública que consideri adequades.
  2. La derivació de l’expedient a l’òrgan competent, la proposta d’incoació d’expedients administratius per restaurar la legalitat alterada o per l’adopció de mesures sancionadores o disciplinàries. 
  3. La comunicació a la fiscalia de les conductes que puguin ser constitutives d’il·lícit penal.
  4. L’arxivament de les comprovacions quan en resulti acreditada la manca de vulneració en l'ordenament jurídic o als principis i regles ètiques i de bon govern.

Article 17. Acord de la Comissió d’Integritat sobre els resultats

1.La Comissió d’Integritat ha d’acordar, en el termini màxim de 5 dies des de l’emissió de la proposta d’acord, la finalització del procediment, bé de conformitat amb la proposta d’acord de l’òrgan gestor, o bé separant-se d’aquesta, però sempre de manera motivada.

Per prendre l’acord, la Comissió d’Integritat pot requerir, en tot moment, més informació o assessorament tècnic a l’òrgan gestor.

2. La finalització de l’expedient ha de fer-se com a màxim en el termini de tres mesos des de la recepció de la comunicació. Aquest termini pot ser ampliat fins a un termini total de sis mesos en casos justificats i motivats expressament en l'especial complexitat de la comprovació dels fets comunicats.

Article 18. Naturalesa de les recomanacions

Les recomanacions formulades per l’òrgan gestor de la Línia Ètica són tràmits no qualificats no susceptibles de recurs, ja que no declaren de manera definitiva l’existència de responsabilitat ni de vulneració de l'ordenament jurídic, sinó que se centren a millorar la gestió i en l’efectivitat del Codi Ètic i de les regles de conducta, i constitueixen, si escau, una denúncia d’una eventual responsabilitat disciplinària o penal.

Article 19. Publicitat i dret d’accés a la informació

1. En aplicació dels principis de transparència, amb la garantia de confidencialitat i d’anonimat degudes i amb ple respecte a la legislació de protecció de dades de caràcter personal, es publicarà al Portal de la Transparència la fitxa, que queda redactada com a annex d’aquesta normativa i que contindrà els apartats següents:

  1. Data de recepció de la comunicació.
  2. Objecte de la comunicació.
  3. Data d’admissió.
  4. Data de finalització.
  5. Relació de les tasques de comprovació efectuades.
  6. Resum dels resultats obtinguts de les tasques de comprovació.
  7. Acord de finalització del procediment.

2. Es garanteix el dret d'accés a la informació recollida i elaborada per la Línia Ètica i dels procediments i actuacions que se'n derivin, així com a aquelles comunicacions que hagin estat arxivades o redirigides envers un altre procediment, tot de conformitat amb la legislació de transparència i dret d’accés a la informació pública.

3. En el cas que es pogués veure que la publicació de la fitxa de la manera establerta al punt primer d’aquest article encara pot revelar informació afectada pels límits aplicables a les obligacions de transparència activa i al dret d’accés a la informació pública establerts al títol III de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, prèvia ponderació es podrà ometre la seva publicació, tot indicant-ho al Portal de la Transparència.

4. En els casos en què aquesta omissió sigui motivada explícitament en un informe, aquest s’haurà de publicar en el lloc que ocuparia la informació que es deixa de publicar en virtut de l’aplicació del límit, prèvia anonimització. En el cas que el contingut de l’informe pugui revelar informació afectada pel límit, la necessitat de publicació de l’informe s’entén satisfeta amb la publicació d’un extracte o resum del seu contingut, de tal manera que no permeti revelar la informació afectada pel límit.

Article 20. Confidencialitat i accés a la informació

En el cas que s’incloguin dades personals en les comunicacions o informacions rebudes objecte de la present regulació, aquestes seran tractades d’acord amb la legislació aplicable, tenint en compte els principis de licitud, lleialtat i transparència i respectant en tot moment el dret a la confidencialitat i la privacitat de les persones involucrades.

Aquestes dades no se cediran ni es comunicaran a entitats ni a persones alienes a la Universitat i seran tractades exclusivament pel personal de l’òrgan gestor expressament encarregat de les tasques de comprovar i de formular la recomanació procedent, llevat que existeixi una obligació legal per efectuar dita comunicació.

La persona que presenta la comunicació pot facilitar la seva identitat i dades de contacte. En el cas que ho faci, i quan resultin afectats els seus drets individuals o col·lectius reconeguts per la legislació aplicable, podrà tenir coneixement de l'estat de tramitació i del resultat de la investigació o la comprovació. Altrament, podrà tenir-ne coneixement mitjançant els mecanismes de publicitat previstos en l'article anterior.

 

APÈNDIX. MODEL DE LA FITXA-RESUM PER A LA PUBLICITAT ACTIVA DE LES COMUNICACIONS

 

COMUNICACIÓ NN/AAAA

Data de recepció de la comunicació

 

Objecte de la comunicació

 

Data d’admissió

 

Data de finalització

 

Relació de les tasques de comprovació efectuades

 

Resum dels resultats obtinguts de les tasques de comprovació

 

Acord de finalització del procediment